Escrit per Peix - dilluns, 23 de febrer de 2015



M'importa ben poc tot això que m'expliques. Et penses que m'interessa si aquest edifici és el més alt o el més baix? M'interessa saber que els ascensors van tan o més ràpid? Ei, de debò que si tu t'agrada endavant, no m'hi oposo pas. Però jo ho trobo estúpid. Ui sí, un kilòmetre d'alçada, ui, una proesa de l'enginyeria i un pas gegant, o millor dit altíssim de la humanitat. Som increïbles!

No ho va idear pas una dona no, segur que devia ser un empresari gras que ni se la veu quan va a pixar. El pobre devia tenir algun complexe o vés a saber què. Mira, és que si m'has d'explicar aquestes... com t'ho diria... aquestes... merdes, no cal que m'expliquis res.

M'estàs dient que em quedaré sol si vaig actuant d'aquesta manera em dius? Sí clar, i és el que vull. No entenc perquè encara m'aguantes.

Saps què? Adoro la solitud. Em fa lliure perquè he avorrit a la majoria de les persones. I sí, moriré sol arrugat i malhumorat de portes en fora. Moriré i ningú em recordarà, i si ho fa algú, ho farà per parlar malament de mi. Però més ben igual saps? Prefereixo tancar-me a casa assegut vora la llar de foc, amb el meu te i llegint i devorant llibres amb calma. Perquè sí he avorrit a la majoria de les persones, les que escriuen una bona història en canvi les valoro i les respecto més que a mi mateix. La meva felicitat és aquesta. L'he buscada i l'he trobat aquí,  i no en altres llocs. No vull ni res ni ningú; excepte els meus llibres. Aquests, són la meva vida.


Relats conjunts
 

5 comentaris.

  1. Loreto Giralt Turón - 26 de febrer de 2015 a les 19:18
    La vida és curta, hem de prioritzar! I el temps dedicat a llegir sempre serà ben invertit i, sobretot. ben gaudit!
  2. ignasi - 27 de febrer de 2015 a les 14:12
    Ostres, quina radicalitat! Els extrems sempre són complexes d'entendre...
  3. montse - 27 de febrer de 2015 a les 18:35
    Fa bé de queixar-se i continuar amb la lectura.
  4. Ada - 28 de febrer de 2015 a les 22:05
    Qui sap què se li passaria pel cap a qui va idear l'edifci...
  5. sa lluna - 9 de març de 2015 a les 16:54
    Els extrems sempre es toquen, ni tant ni tan poc. I no és que no consideri que la passió per la lectura no sigui un exercici molt saludable. ;)

    Aferradetes!

Alguna cosa a comentar?