Estic massa cansat per escriure; els ulls em cauen i sento el pes de la son sobre tot el meu cos. La croada contra el temps del lector, perduda. Intento acceptar la derrota amb el poc honor que em queda. M'estiro al llit, tanco els ulls i deixo que els somnis se m'emportin ben lluny, per oblidar la vergonya d'haver estat vençut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada