Estimar

Escrit per Peix - diumenge, 30 de juliol de 2017

T'estimo. Però a qui? I em perdo buscant noms i cares. Cabells despentinats, ulleres rodones i una barba d'una setmana. Em miro al mirall i dic: t'estimo. I quan ho sento dir el cor fa un salt. Ho escolto i ho repteixo una altra vegada. Aguanto la mirada amb un somriure. Egoista!

Continua llegint...

 

Toc de queda

Escrit per Peix - dijous, 27 de juliol de 2017

Tornant cap a casa després d'un sopar estic a punt d'avançar una noia que camina amb el telèfon a les mans. Quan passa pel davant d'un bar decadent totes les mirades es concentren en ella. Es posa el telèfon a l'orella i accelera el seu pas. En aquell moment l'avanço, ella es gira de sobte i jo continuo amb un posat indiferent però amb un sentiment de culpa que no sé com explicar. Segueixo carrer avall sense girar el cap escoltant els seus passos que de mica en mica s'allunyen de mi.

Continua llegint...

 

Batecs

Escrit per Peix - diumenge, 23 de juliol de 2017

Què és la llibertat? De vegades me la miro de reüll i de tant en tant deixo que la seva força se m'emporti la distància suficient on les meves cames encara aguanten. Si gosés anar més lluny m'esfondria i quedaria arraulit en un racó tremolant i amb els ulls vidriosos.

A la nit escolto el teu cor bategar. Sento vida. Després de tant de temps sense sentir el cor d'una altra persona m'emociono. Sé que ningú, a la fosca, se n'adonarà però igualment amago el cap fins que m'adormo amb un somriure. Amb els primers raigs de llum em desperto i durant una bona estona penso explicar-t'ho però no ho fare. Em connec i sé que si es presenta la possibilitat cauré dins del meu caos interior on els seus crits violents no permeten que pugui treure cap paraula. Són els silencis profunds que a mi em deixen eixordat.

Continua llegint...

 

Brisa

Escrit per Peix - diumenge, 16 de juliol de 2017

He mullat les meves mans per una inseguretat que em fa egoista. He mullat les meves mans per una frustració que em fa irascible. He mullat també les meves mans perquè no deixo que ningú reposi sobre la meva espatlla, m'envolti amb els braços o m'acaroni la galta. I si algú gosés de fer-ho em transformaria en cendra i amb la brisa més suau descobriria que ja no queda res de mi, ni el record d'allò que un dia vaig imaginar ser.

Continua llegint...

 

Nou blog

Escrit per Peix - divendres, 14 de juliol de 2017

Avui pensava: n'estic fart, faré un blog nou des de l'anonimat i hi escriuré moltes paraulotes a part de frases amb sentit que qui les llegeixi les pugui entendre. Però aleshores m'he trobat amb un entrebanc molt gran. Quin nom li poso? Davant d'aquest cop duríssim he vist que no valia la pena embarcar-me en aquest projecte. El primer post hauria sigut alguna cosa com:

Aquesta és la primera entrada, coi. Se suposa que hauria de presentar-me i anunciar amb il·lusió que tinc ganes d'explicar parides a gent que ni em coneix i ni tan sols conec. Quina puta merda.

Val, vist en prespectiva, aquest blog no tenia gaire recorregut. Així doncs continuaré amb les metàfores senzilles i textos que a l'hora de publicar-se han derivat en una història completament diferent del que realment volia dir.

Per acabar una reflexió: De vegades em capfico molt en l'expressió, que tela com es pot arribar a complicar, que si mirar enrere, que si mirar endavant, que si ignorar... I total per acabar amb una expressió regular.

Continua llegint...

 

Un altre cop

Escrit per Peix - dimecres, 12 de juliol de 2017

Em pensava que per fi la calma regia la meva vida; creia de debò que ho havia aconseguit. Jo i el meu egoisme dictàvem la intensitat dels dies, les setmanes i els mesos amb total indiferència a la resta del món. El meu cap, potser adormit, em deixava tranquil. Però, aquí hi va un renec dels forts, per què? No vull que el meu cap em castigui d'aquesta manera. Ha sigut un procés lent. Al principi era divertit i vaig deixar-lo fer, gran error. Ara ja no és divertit i la seva insistència em mareja, em provoca mals de panxa i, aviat, vòmits. Em pregunto quina és la raó per què el meu cap s'ha aturat buscant un punt que no em pertoca i que queda tan lluny del meu abast. Cada dia sense compassió apareix abans que em pugui escapar i jo em perdo. Aquí hi va un altre renec. Per què el meu cap busca la utopia? Per què no puc tornar a ser un egoista feliç i ignorant?

Tinc marcat pel naixement els anys que el meu egoisme tornarà a ser pur. Van ser masses llavors. I seran masses ara.

Continua llegint...

 

Com estàs?

Escrit per Peix - dimecres, 5 de juliol de 2017

Quan vaig preguntar-li com estava em va respondre amb les frases monòtones que tothom diu: Molt content, molta feina, una mica atabalat, amb ganes de fer alguna sortida no massa lluny que tampoc està la cosa per tirar coets. Me'l vaig mirar i li vaig dir: Ara de debò, com estàs? Visiblement molest em va repetir que bé, que tots tenim les nostres coses, que hi ha dies millors i pitjors, però que en general tot va tirant. Vaig pensar en deixar-ho córrer però volia saber la veritat. Vaig repetir-li per tercera vegada com estava, ara amb un posat seriós. Va estar una bona estona clavant-me una mirada d'odi. L'havia descobert. La seva mirada es va anar estovant i els seus ulls van començar a brillar. La seva respiració es va accelerar i de mica en mica la seva cara es va anar desencaixant. Vaig acostar-me. No va fer falta ni un pam que els seus braços es van alçar deixant-se caure sobre meu, va enfonsar la cara a la meva espatlla i va començar a sanglotar amb violència. Vaig abraçar-lo tot el temps que va necessitar fins que va recuperar les forces per deixar-me anar. Recordo tot el que em va dir, ara amb una nostàlgia estranya. Va repetir vàries vegades que feia tant de temps que ningú l'escoltava que ja no recordava què era. Va plorar i jo també ho vaig fer. Per ell i per mi. Va donar-me les gràcies i em va abraçar una vegada i una altra. Per primera vegada en molt de temps vaig poder veure el seu somriure genuí.

Continua llegint...

 

Text de farciment

Escrit per Peix - dilluns, 3 de juliol de 2017

No em veig capaç de dir tot allò que sento; tinc masses paraules acumulades que, ara que volen sortir, han fet un tap i el meu sistema s'enfonsa. És per aquesta raó que aquesta entrada s'omplirà d'un text que si no fos covard l'escriuria i s'allargaria línies i més línies, i, si fos valent les seves paraules fluirien de la meva boca, aquella boca que quan es tanca desitjaria deixar d'emetre cap més so fins a la fi dels temps:

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Nam dapibus mauris eget interdum placerat. Donec finibus malesuada ultrices. Etiam at tellus ut libero bibendum scelerisque eu vitae ligula. Fusce sit amet lorem pellentesque massa vehicula vestibulum consectetur id augue. Nam nec pretium enim. Praesent mauris nisl, volutpat quis cursus in, vestibulum at lacus. Nullam tincidunt viverra velit ac sollicitudin. Nunc justo dolor, egestas nec eros id, finibus congue eros. Nam ipsum nisi, tristique in neque eu, faucibus imperdiet nulla. Proin malesuada mauris tincidunt imperdiet egestas. Etiam vel risus et ante ullamcorper feugiat. Cras sapien magna, pharetra ut posuere a, bibendum in turpis. Quisque ullamcorper risus ac metus finibus, semper porttitor sem finibus.

Integer eu varius dui. Nam imperdiet, felis vitae pellentesque rhoncus, ligula lorem placerat nisl, eget eleifend leo turpis in ante. Sed consectetur ligula in mauris pulvinar ultrices. Nunc eget ultrices nulla. Aliquam sit amet nulla id nibh vulputate dignissim quis at quam. Mauris egestas ligula a odio laoreet consequat. Nunc interdum vehicula mi, eu sodales nisi pharetra a. Nam et varius ligula. Nam elit dolor, iaculis quis dignissim at, efficitur eget ex.

Sed eget rhoncus felis. Mauris venenatis, turpis non aliquet euismod, turpis ante rutrum tellus, non porttitor nibh tellus non diam. Etiam hendrerit nunc a imperdiet pretium. Donec id tellus in lacus congue maximus sed ut sapien. Aliquam nisi neque, feugiat id pharetra a, blandit vel odio. Fusce venenatis, sapien eu scelerisque euismod, risus mi finibus orci, eu varius risus tellus consectetur magna. Cras ac diam augue. Nullam dapibus placerat vulputate. Ut interdum luctus ornare. Morbi eget pellentesque libero. Nulla ornare sapien eget dictum iaculis. Pellentesque pretium ligula nisi, vel feugiat orci ultrices a.

Continua llegint...