I i II

I

Des d'un punt de vista lògic i realista, les meves paraules havien de quedar entre ella i jo. Eren unes paraules dures, d'una càrrega emocional forta, dites des de la confiança i la seguretat que no les escoltaria ningú més i ni molt menys a qui anaven dirigides. Tan bon punt van sortir de la meva boca, me'n vaig penedir. Vaig notar els crits d'horror, d'enuig i d'impotència i com una còlera que no era meva s'apoderava del meu interior. Vaig notar com em sacsejaven. La vista durant uns instants es va tornar borrosa i vaig sentir-me marejat fins al punt d'haver-me d'agafar a la taula per no caure. Vaig intentar dissimular, però no sé si me'n vaig sortir, ni si ella va notar el mateix que jo.

Els crits van ser tan reals, tan bèsties; eren crits sords que només es podien sentir des de l'interior o des d'una realitat on no podem accedir. En aquella habitació hi havia algú més, algú que plorava de pena, que esperava un punt de bondat per part nostra, una bondat que havia quedat feta a miques després de les meves paraules. Des d'un punt de vista lògic i realista, les meves paraules havien de quedar entre ella i jo, però quan la lògica s'escapa, quan la realitat va més enllà del que coneixem, l'ambient es transforma en una realitat estranya i complexa, connectant la vida més enllà del que podem imaginar. Vaig sentir-me abatut i he intentat demanar perdó, però ara sento que clamo al no-res, que potser ja és massa tard.

II

Reconec que evito la vida mateixa, que evito a acceptar la bufetada que m'hauria d'arrencar llàgrimes si encara fos capaç de fer-ne. Vaig allunyar-me per no fer més mal, però sobretot per salvar-me. Vaig desaparèixer en silenci, per no molestar, però sobretot per alliberar-me de mi mateix. Et vaig trobar a faltar; així i tot, no tant com quan et tenia la vora. I vaig aprendre a viure evitant el rebuig que per molt que ho vaig intentar, el meu cos va refusar a acceptar-lo. Amb el temps vaig tornar-me en un estrany, en una antiga amistat perduda.

Quan estigui segur que no et veuré per casualitat en girar la cantonada, aleshores demanaré que m'abracis, que m'hidratis per poder-te plorar com et mereixes.