Música

Intento escriure mentre la música de circ sona a tota potència pels auriculars. És com un martelleig que ataca les connexions cerebrals aconseguint trencar-ne algunes, fent que l'escriptura es torni una tasca complexa, lenta i fallida. Però no flaquejo en aquesta obra absurda, abans d'anar a dormir, preferint el cansament i el fracàs abans que una victòria carregada de somnis que es perden en el silenci de la nit. 

Ara la música ha canviat i ha passat a ser tranquil·la, amb un sol instrument, un piano, que toca un vals calmat que evoca melancolia. M'agrada pensar que aquesta peça es va imaginar mirant el mar un vespre de finals d'estiu, amb un vent fresc que arribava salat de mar endins. De vegades, però, penso que es va escriure una tarda qualsevol en un estudi anodí, per encàrrec, amb uns requisits marcats, per representar la imatge d'un poble de costa antic.

He tornat a la música de circ, per intentar animar-me, però el soroll de campanes, xilòfons, bombos i trombons no m'animen. Potser és el cansament, potser són les connexions cerebrals que s'han trencat per sempre, o potser és alguna cosa més.

Nota: volia escriure una cosa ben diferent, amb el títol de música, però la banda sonora que m'he posat no hi ha ajudat gens. De vegades hi ha decisions o accions que marquen el destí, per poca cosa que siguin. De fet, és sobre aquesta última frase que volia escriure. Ho provaré un altre dia amb una música més adient, o en silenci.