Després de treballar

Surto al carrer amb el desig de córrer cap a casa i deixar-me caure al sofà per endinsar-me de nou en el món fantàstic de l'última novel·la que estic llegint. A la vorera, una noia em mira sorpresa. L'empenta que porto, amb la bicicleta a l'espatlla, saltant l'esglaó de l'entrada de l'edifici on treballo, l'ha espantat. Me la miro i aparto de seguida la mirada. Em fixo en les seves grans ulleres rodones daurades que brillen amb els raigs del sol del final de la tarda. Sense voler, la torno a mirar. Vesteix tota de negre, amb uns texans amples i una brusa que juga amb el vent. Les nostres mirades es creuen i d'ella en surt un somriure. Ara soc jo qui s'espanta. Sense saber com actuar, li dic hola intentant tornar-li el somriure i pujo d'una revolada dalt de la bicicleta. M'allunyo amb l'anhel que s'hagi girat per mirar-me una última vegada.