Peix peixet

Escrit per Peix - dimarts, 12 de juny de 2012
Resposta al comentari de Quadern de mots del dia 7 de juny de 2012 a les 12:10 del migdia en referència a l'entrada El gran engany, versió no em llegiré el llibre malgrat ara en faig propaganda:

http://www.youtube.com/watch?v=Md1iL7LuIc0

o versió per llegir

http://manatdecansons.blogspot.com.es/2010/10/peix-peixet.html


Jo com a peix que va fent bombolles de colors en el fons de l'estany, segurament per prendre alguna cosa més que plàncton, em sembla que la cançó teòricament infantil que m'has comentat Quadern de mots, és d'una brutalitat tal que ha fet replantejar-me el meu sentit a la vida.

Anem a analitzar de la cançó Peix peixet:

La cançó comença dient "Peix peixet" anunciant-nos que parlem d'un animal. Concretament d'un peix, un animal que viu exclusivament en l'aigua. I per emfatitzar repeteix el nom de l'animal ara però amb un diminutiu. Un diminutiu que aconsegueix que li agafem afecte, que ens fa pensar en la seva vulnerabilitat.  El "peixet" és petit, bonic, innocent... Ens l'estimem.

Continua dient la cançó "de la canya, de la canya". Veient que la cançó ens fa agafar amor a l'animal segurament fent un petit esforç ens podem imaginar un peixet nedant en un riu o en un estany envoltat de canyes. El peixet viu feliç i té com a casa o refugi una canya. Imaginem el peix amb una vida tranquil·la i agradable, absort dels problemes que hi podria haver al seu voltant. Aquesta situació hipotètica ens dóna una sensació agradable i el nostre amor al peixet i a la vida en general augmenta notablement. Tenim molt assumit però que una canya pot referir-se a l'instrument per pescar, però realment després de dir-nos "Peix peixet" es pot ser tan cruel? La cançó ens fa dubtar i agafar una por que podria calar dins nostre.

Repeteix llavors "Peix peixet". Aquesta repetició de l'animaló petit i dolç ens acaba d'enamorar i ja estem completament hipnotitzats amb una història tan bonica, els dubtes de la canya s'obliden i en un instant pensem en el peixet com neda i viu feliç.

Però què passa llavors? Com es pot arribar a tòrcer una cançó tan tendra? La cançó diu "de la canya al sarronet". Hem estat vilment enganyats. Nosaltres, innocents, enlluernats amb la cançó, no pensem en la canya de pescar. És fora de lloc, només ho pot imaginar una ment tan retorçada com la cançó. Una canya de pescar. Una canya amb el seu ganxo que atrapa privant la llibertat i desfigurant la cara al nostre peixet dolç i càndid que tan començàvem a estimar. Veus el peixet lluitant en va amb totes les seves forces, com pateix, i la canya l'estira i l'estira fins a treure'l fora de l'aigua. El peixet, innocent, nota com ja no pot respirar i la sensació d'ofec juntament amb el dolor extrem del ganxo que li travessa la cara és una tortura que li provoca espasmes i contraccions. I al final, continuant amb aquesta bestialitat, el pobre animaló indefens és llençat en un sarró, fora de l'aigua, deixant que mori lentament ofegat. Un sarró que en un petit acte de benevolència se li posa també un diminutiu per tal de minvar l'afecte de sorpresa i estupefacció que ha portat aquesta cançó. Però no ens enganyem, no és un sarronet, és una ensarronada.

Prou.
 

3 comentaris.

  1. Quadern de mots - 14 de juny de 2012 a les 13:17
    T’havia escrit un discurs però... ara te’l resumeixo en un glub, glub, glub


    http://www.youtube.com/watch?v=5HbGHutSfds

    sempre de bon rotllo :-)
  2. Quadern de mots - 14 de juny de 2012 a les 13:30
    Ja ho veus, té buscat una versió més amable de la cançó.
  3. Peix - 19 de juny de 2012 a les 17:42
    Moltes gràcies! M'emociono!
    Aquesta és molt millor ;)

    És que pobre peix peixet...

Alguna cosa a comentar?