Més u

Category: Escrit per Peix - diumenge, 28 de maig de 2017
He estat molts dies pensant què he de dir en una entrada com aquesta però ara que m'hi poso ja no recordo res del que havia imaginat. Però bé, escriuré alguna cosa.

Aquest any ha sigut dels bons:

Tema feina, massa bé. Dic massa perquè hi ha hagut dies que he tingut por de veure com qualsevol repte que tenia amb un no res ja havia trobat la solució. A mi em fa por perquè ara mateix no tinc ganes de cansar-me de la feina que faig, i, sense reptes durs, puc perdre la il·lusió. És com quan vaig en bicicleta, m'encanten les pujades dures, les que no acaben mai, on les forces van al límit i arribar a dalt sembla una tasca impossible. Tancant el tema de feina, em sento, ho reconec, una mica vanitós i sobretot molt afortunat.

Tema bloc de notes, aquest any m'he passat pel forro la premissa que tinc de no escriure sobre la meva vida. Ara bé, després de llegir per sobre el que havia escrit, tampoc és tant greu, ja que la meva imaginació ha fet d'anècdotes sense pena ni glòria històries amb algun rerefons o finals més espectaculars. Realitat i ficció, una combinació perfecte. Curiosament s'ha repetit amb força un tema que, ara que he fet un repàs de l'any, em sorprèn. No sabia que el meu cap m'hi fes pensar tant sovint. Tres o quatre vegades en un any em sembla excessiu.

Tema esport, de tant que n'he fet he hagut de fer una dieta per no aprimar-me més. No cal preocupar-se, estic bé. No només estic bé sinó que m'ha servit per poder anar a més i exprimir una mica més el meu cos. No crec que sigui el més sa portar-se un mateix al límit, però hi ha dies que no me n'he pogut estar.

Tema personal, no entraré en detalls perquè no cal. Aquesta última setmana  he fet vacances (de tot) i m'ha deixat com nou i m'ha resumit gairebé tot l'any. Entremig d'un conversa parlant de temes força banals amb una persona que havia conegut hores abans em diu: la gent té por d'escoltar-se i de fer-se preguntes, i em va fer mirar un grup que estaven davant de l'alberg. Tots es miraven el mòbil absents de la resta. Em va preguntar si jo m'escoltava, si jo parlava amb mi mateix. La conversa aleshores es va tornar profunda i transcendental, un tipus de conversa que he intentat evitar moltes vegades per les filosofies barates s'escolen en aquest joc. Aquesta vegada no va anar així, i el moment va ser bonic i vull creure que vaig aprendre molt. Jo bàsicament escoltava. No sé perquè ho escrit això. El que volia dir és que aquest any he pres algunes decisions que a més d'un li podrien semblar estranyes, però a mi em fan ser feliç, i, al cap i a la fi, això és el que importa.

Vaja, que llarg...
 

2 comentaris.

  1. pons007 - 30 de maig de 2017 a les 17:10
    En resum, diria que vas bé prou, no?
  2. Peix - 30 de maig de 2017 a les 18:17
    És que en el fons sóc un optimista rematat

Alguna cosa a comentar?