Sicòmor

Escrit per Peix - dissabte, 26 de novembre de 2016
Vaig mirar la pel·lícula etiquetada com a preciosa.

Primer de tot, respecte a l'arbre, si en trobés un de similar també m'hi passaria hores dalt contemplant les vistes que em pogués donar.

Vivint sota de l'aigua se'm va fer més fàcil plorar. I no sé si fa plorar o no però darrere d'un aparent estoïcisme i la meva cara impassible s'amaga, ben amagat, un peix que s'emociona i gaudeix d'històries tendres. M'hi vaig sentir més identificat del que voldria, em va fer recordar moments de la meva vida on vaig actuar igual que el noi però amb diferent desenllaç i també em va fer recordar moments on he actuat semblant a la noia.

Perdut en un mar on tinc por d'endinsar-me, potser pel moment, potser per la situació o potser per una esperança sense fonaments a un anhel que em té presoner des de fa molts i molts anys, vaig acabar la pel·lícula i vaig dormir i vaig somiar en els desigs més profunds que d'alguna manera marquen el camí de la meva vida.


Per tot això i com a peix romàntic que sóc, en directe ho nego (per estúpid i ultra-tímid crec), reconec que la vaig trobar preciosa.
 

2 comentaris.

  1. Gerònima - 27 de novembre de 2016 a les 18:11
    Mira (vull dir llegeix ;) ), primerament gràcies per buscar-la i veure-la tan de pressa, m'ha encantat que fessis el que vas escriure que faries. I segon, m'alegro que t'hagi agradat, de vegades recomano pelis i no agraden, m'alegro que l'hagis trobat preciosa. I per últim, el teu post m'ha semblat també preciós perquè sembla molt sincer i penso que tenir desigs profunds és tan meravellós com sona i si aquesta peli t'ha fet sentir més pròxim a ells em sento satisfeta. :)
  2. Peix - 28 de novembre de 2016 a les 18:25
    :)

Alguna cosa a comentar?