No sé què em passa, sento com em plora el cor, però jo no li he fet res. Sec a l'ombra d'un gran arbre i escolto la fressa de les fulles amb el vent. Al meu davant tinc un gran espadat moll de la pluja d'aquesta nit. El meu cor petit es recull dins seu i, com una esponja xopa quan l'estrenyen, brolla llàgrimes. No soc impermeable i sangloto sense voler. Respiro l'aire net, lluny de les ciutats que m'esgoten, m'aclaparen, m'aterreixen.
La veu clara i suau d'una noia desconeguda donant-nos les gràcies per deixar-la passar en aquell camí estret ens va fer tremolar. M'acabo d'enamorar, em diu. Quina veu més bonica tenia, li responc. Tu no t'enamores de cop? Em pregunta. Jo no, em costa molt enamorar-me, menteixo.
Una setmana enrere, quan vaig veure-la aparèixer de cop i volta fent volar els seus cabells de coure i els seus ulls de maragda, vaig quedar-me captivat per la seva bellesa, però va ser la seva seguretat i la seva força que em va enamorar. Va ser de sobte, gairebé violent. Jo no ho volia, no ho esperava, només volia ser alegre i despreocupat. Em vaig sentir tan poca cosa… No vaig gosar, no volia ni entreveure la possibilitat de lligar-la a mi. Era una ànima tan lliure i feliç que amb mi, per culpa meva, que de tant en tant em trenco a bocins, s'hauria anat apagant. Tanmateix, hauria sigut capaç de dir-te: T'estimo.
Potser sí que sé què em passa.
Nota: Els pròxims dies publicaré un seguit de textos en un idioma que aquest bloc de notes encara no ha vist, crec (la meva memòria de peix és més fugaç que una estrella caient a la Terra). Seran cinc o sis entrades escrites en castellà, el qual m'està costant força escriure. No tinc vocabulari ni sé com jugar amb les frases d'aquest idioma. Mare meva, quina por.
7 comentaris:
Oh, una entrada poetica!! Toca un comentari poetic:
No sé què em passa, sento com em plora el cor, però jo no li he fet res. Seuria a l'ombra d'un gran arbre com un peix per escolto la fressa de les fulles amb el vent. L'arbre es troba a uns 1605 km distància volant en línia recte sobre el mapa del món, per tant m'aguanto i no em disposo seure-hi. Al meu davant tindría una boniques roques molles de la pluja d'aquesta nit. El meu cor de dimensions normals es recull dins seu i, com una pedra assecant-se al sol, brolla vapors de llàgrimes. No soc impermeable i sangloto cada vegada que recordo l'avia que em va deixar l'arbre i les pedres. Respiro l'aire fresc de Sabadell, lluny del poble que m'hauria de pertanyer en totalitat, enfonsant-me a l'aclaparament de la ciutat, aterreixent-me en el dolor del present.
La veu clara i perversa d'un noi desconegut actuant dins una serie xinesa no gaire ben treballada va fer tremolar a una bona part del públic, i m'incloc. Se m'acaba la vida, em diu. Quin to de veu més pervers tenia, li responc. Tu no et moriràs també de cop? Em pregunta. Jo no, em costa molt acabar amb aquesta vida de gos, menteixo.
Uns mesos enrere, quan vaig veure'l aparèixer de cop i volta fent volar els seus cabells negres i els seus ulls foscs, vaig quedar-me al·lucinant amb la seva presència, l'expressivitat i bellesa transitoria, però va ser el seu somriure i la seva força que em va enamorar. Va ser de sobte, gairebé violent. Jo no ho volia, no ho esperava, només volia oblidar la meva malaltia i despreocupar-me. Em vaig sentir tan poca cosa… No vaig gosar, no volia ni entreveure la possibilitat de lligar la seva imatge al meu cervell. Era una ànima tan lliure i potent que amb mi, per culpa meva, que de tant en tant panseixo tot allò que toco, s'hauria anat transformant-se en dimoni. Tanmateix, seria capaç de seguir dient-li: T'estimo.
Potser sí que sé que se m'ha anat l'olla.
I ara, l'errata del comentari poetic:
on posa:
"Seuria a l'ombra d'un gran arbre com un peix per escolto la fressa de les fulles amb el vent."
llegir:
"Seuria a l'ombra d'un gran arbre com un peix per escoltar la fressa de les fulles amb el vent."
Nota de peu:
Recordar a quins blocs no s'ha comentat últimament
I ara, l'incentiu audio-visual que atreu els animals aquatics a sortir del seu aillament no justificat:
incentiu
El tema poètic no el domino, per això ja tens l'ahse que ho comenta. Pel que fa als propers textos, només em pregunto per què en castellà?
M'encanta! :) A més a més, he llegit el comentari escoltant una cançó xinesa molt rara. En cert moment m'ha semblat que m'estaven colpejant amb una massa de grans dimensions, però era la música.
Pons, vaig prometre a uns amics que no coneixen el català que els escriuria una petita història… I com que soc un peix de paraula (bé no, però ho vull fer veure), doncs així serà.
La cançó xinesa dins l'incentiu que t'he passat t'asseguro que és una obra mestra i l'autor del tal és de geni! L'humor de la població educada d'aquell continent anomenat país és realment fantàstic, no tinc paraules per poder explicar-lo... Ja porto 3 dies escoltant-la i és que només puc dir 妙啊！
El conjunt del contingut audio-visual com a tal és una paròdia de la serie que vaig veure, el director de la qual la va liar de forma inexplicable però espectacular. En teoria anava a ser un C-drama d'arts marcials feta a partir d'un llibre, el paio però la va transformar en una història estranya que a partir d'un cert punt va començar a semblar d'una industria diferènt - ves a saber què hi havia al cap del tal! Es veu que volia flimar "un drama d'arts marcials totalment diferent"... Això en llenguatge natural vindria a ser el drama d'una noia tonteta que després de deixar de "ser pura" una nit al racó d'un carrer de mala mort, va passar a ser primer la muller d'un idiota amb malformacions congenitals i potser priapisme, segon la muller d'un frustrat amb cert domini d'arts marcials, i finalment l'amiga _no_intima_ del únic personatge extraordinari de la serie, al qual el va ajudar a transformar-se en mort viu o alguna cosa del tipus. No t'ho perdís que el canvi a l'altra industria va ser modic, tan sols va posar els principis de les escenes i la part explicita la va fer fora, o sigui que tampoc tindría èxit amb els amants de coses més vulgars. Jo quan vaig veure al noi del somriure i la força apunyalat vilment i acabat em vaig negar seguir veient res més, malgrat estar allò de visionar dintre el proces d'aprenentatge d'idioma i tal. Em vaig passar el punter del reproductor de video pels capitols que quedaven comprovant ràpidament que el noi no estava tornant, vaig arribar al final, el vaig veure fet pols i matat pel seu subordinat més fidel i em vaig disposar a buscar revisions de l'obra mestra d'aquest fill de tres pares que no sap la diferència entre arts marcials, porno i chapuza. Em perdonaràs el castellà, entenc.
Se m'acut posar-te també un enllaç a una revisió del tal C-drama feta per una xinesa amb cert fons al món del cine xinès - en anglès, és clar, amb una mica d'accent i no del tot correcte però bastant superior al de la majoria dels catalans, per tant m'imagino que tindríes prou nivell com per entendre-la:
YT review
És molt més informativa que jo, menys àcida, i el més important: duu cabells llargs i no té rinxols!! Segur t'agradarà ^^
Publica un comentari a l'entrada