Història de la Senyora que nedava amb els braços en fase també anomenat estil papallona

Escrit per Peix - dimecres, 8 de desembre de 2010
Doncs vet aquí que una vegada hi havia una noia que li deien Senyora perquè quan anava a l'escola les seves companyes, amb enveja per la seva alçada que era lleugerament més alta que la mitjana segons l'edat i les característiques fisiològiques de la societat, la van començar a anomenar Senyora en un clar cas de Bulling. Però com que no existia el terme, malgrat les queixes dels pares que eren molt avançats per l'època, no es va fer res contra tota la classe i part de l'escola que també s'havien sumat per cridar-la amb més freqüència del normal amb aquest mot. Amb el temps tothom l'anovenava Senyora. Fins i tot els seus pares que al final havien oblidat el seu nom real i quan la van portar a l'institut, van haver de mirar-se el seu carnet d'identificació per dir el nom correcte. Estel. No descriurem la seva figura esvelta i ben esculpida als seus 21 anys ni que havia fet un mòdul d'Administrativa i ara treballava en pràctiques a les oficines de l'empresa del seu pare.

La Senyora nedava cada dimarts i dijous de set a vuit del vespre a la piscina municipal inaugurada una setmana abans de les eleccions de la ciutat. No fallava cap dia. Ni els dies més gelats, ni els dies més calurosos ni els més ventosos podien frenar les àncies de nedar de la nostra Senyora. També hi ajudava el fet que la piscina era coberta i contava amb un sistema de climatització que regulava la temperatura de la piscina entre els 25 i 27 graus durant tot l'any. En un principi es va especialitzar en l'estil crol, on els braços van desfaçats 180 graus, però de seguida es va adonar que se sentia més còmode nedant amb els braços en fase. Va provar la braça, on va arribar a destacar amb velocitat i resistència respecte als seus companys i companyes de piscina dels dimarts i dijous de set a vuit del vespre. Però amb el temps la braça es va tornar avorrida i monòtoma. Havia de buscar un nou repte. Va tornar al crol, ara però fent peus de braça. Es descordinava i perdia el ritme. Va provar la tècnica del cangur que consisteix en anar fent salts tocant el fons de la piscina i d'aquesta manera anar avançant però de seguida els responsables de la piscina la van avisar de males maneres que o nedava d'una manera tradicional i conservadora o no calia que tornés. Així doncs va tornar a la braça.

Un dia, avorrida i preguntant-se si la seva vida tenia sentit nedant braça, va arribar a la piscina i es va trobar que el socorrista no era el mateix de sempre. Es veu que era un substitut perquè l'anterior socorrista s'havia agafat mig any d'excedència. Com que no el coneixia de res li va explicar la seva vida i el substitut, corprès per la seva vida plena de problemes psicològics sense fonaments i perquè, siguem sincers, se'n volia anar al llit amb ella, va decidir emprendre una creuada en millorar la vida nedadora a la Senyora. Li va explicar que existia un estil de nedar força complicat però que permetia moure els braços en fase d'una manera molt majestuosa i elegant. L'estil Papallona. Durant molts dimarts i dijous el nou socorrista va estar ensenyant sense res a canvi l'estil papallona i la Senyora, amb una actitud receptiva i activa va aprendre de seguida el nou estil amb braços en fase fins a arribar a acurar tant la tècnica que va superar al mestre i es va adonar que la seva vida era feta per la natació. Així doncs, va deixar la feina de pràctiques a l'empresa del seu pare i va entrar a treballar com a monitora becària a la piscina municipal mentre es treia els carnets de socorrista i de monitora de natació. I, si no hagués estat que el seu professor en estil papallona era la persona més insegura que mai havia conegut i coneixeria en la seva vida, segurament hauria anat al llit amb ell i qui sap si s'haurien convertit en parella durant uns mesos o alguns anys.
 

0 comentaris.

Alguna cosa a comentar?