Escrit per Peix - divendres, 27 d’agost de 2010
- Peix, què et passa?
- Tinc por.
- I perquè tens por?
- Veus allà al final del llac? Hi ha un pescador.
- Però estàs a l'altre punta del llac.
- I si em despisto i nedo cap al fons? El deixaré de veure i me'n oblidaré. Llavors sense voler pot ser que vagi nedant fins a l'altra banda, m'agafi i se'm mengi.
- Si vols, mentre hi ha el pescador et puc posar en una caixa plena d'aigua i quan marxi et torno al llac.
- Jo no et puc creure, no et conec. Com puc confiar amb tu?
- Jo no sóc pescador.
- Però bé que estàs al llac.
- He vingut a passejar i a veure com juguen i corren els animals.
- Dóna'm una raó perquè pugui confiar.
- M'agraden els peixos i no els faria cap mal.
- Encara no et crec.
- No et puc donar cap raó perquè confiïs amb mi. Ens hem conegut fa un moment i ni tan sols ens sabem els nostres noms.
- Alsehores trio confiar amb tu.
- I si t'he enganyat?
- No ho has fet. Perquè quan m'has vist nedar tan lent m'hauries pogut agafar i en canvi t'has preocupat per mi preguntant-me què em passava. Quan ho has sabut m'has trobat una solució al meu problema. I quan et deia que no podia confiar amb tu has sigut sincer i m'has dit que no podia i no m'has donat una explicació qualsevol com faria el venedor d'un mercat.
 

0 comentaris.

Alguna cosa a comentar?