diumenge, 20 de desembre de 2020

La carretera

És una llarga línia recta. A banda i banda, camps. Al final, una corba ampla cap a la dreta que s'estreny de sobte i després una corba cap a l'esquerra, just abans que creui un rierol envoltat d'arbres alts i majestuosos. El cotxe reposa al costat del rierol, gairebé en vertical. Les roderes comencen a mitja corba cap a la dreta, es difuminen un moment i un metre més enllà es tornen a marcar amb força, burlant la trajectòria de la carretera. De poble a poble, només tres quilòmetres. Ara torno, vaig a buscar la fruita. I la carretera forma part de la seva vida. Quan era petit encara era una pista plena de sots i fang per la pluja. La recorria caminant o en bicicleta per anar i tornar de l'escola. I l'hivern abans de començar l'institut la van asfaltar. L'any següent, a les acaballes del curs, tornaven cap a casa després d'un sopar. Ell anava al davant i el seu amic uns metres enrere, cadascú amb el seu ciclomotor. El seu amic no va arribar a casa. A la corba cap a l'esquerra va relliscar i va xocar contra un arbre. L'arbre durant molt de temps va tenir penjat un ram de flors que a cada aniversari anaven renovant. Fa deu anys les arrels van començar a aixecar l'asfalt i abans que el fes malbé el van arrencar. Allà on hi havia l'arbre, ara hi ha el cotxe. I a dins del cotxe, el seu cos.

8 comentaris:

NoName ha dit...

Segur que ell no era una noia? Em sembla que el conte va una mica coix.

XeXu ha dit...

Uf. Com a conte a mi no em sembla pas coix...

Peix ha dit...

Posaria l'aleta al foc que s'esperava una noia amb rínxols, però, en defensa meva, volia fer veure que també soc capaç de matar altres personatges. És una història inventada encara que no la vaig escriure perquè sí: El dissabte passat, en un lloc similar al descrit, vaig veure-hi un cotxe estimbat.

artur ha dit...

A vegades, penso que la modernitat tampoc fa tanta falta... encara que els perills , sempre troben la manera de fer-se presents..
Molt bon relat, m'agrada !.
Bones festes !!

NoName ha dit...

Aposto que a l'Artur li agrada el relat perquè no hi surt una noia!! (rinxolada)

artur ha dit...

Pobre noia !!(rinxolada) .... per un cop que es salva de la crema !! ;D ;D

Peix ha dit...

Gràcies Artur!
Per un cop s'ha salvada, però no per sempre, ja que alguna desgràcia més (no sé quina) acabarà patint, l'any que ve segurament. Bones festes (les que queden, clar, i les passades també!)

artur ha dit...

Tant de bó, pugui gaudir d'un any tranquil i sense "accidents" !!! i tu, també Sr. Peix !! però que el proper any vingui amb bones intencions per les rosetes rinxolades ! hhehehe Bon any !!