dilluns, 12 d’agost de 2019

Propòsit

Vull treballar per a una empresa maligna, vull investigar i desenvolupar eines que serveixin per a fer el mal, no preguntaré ni qüestionaré res, només vull que em deixin expressar la creativitat. Explicaré a la gent que la meva feina és avorrida, burocràtica, sense que ningú tingui ganes de saber-ne més. Vull ser membre actiu del final de la humanitat, vull accelerar-ne el procés inevitable, un fet que potser serà demà, la setmana que ve o, si no som prou efectius, d'aquí mil milions d'anys quan el sol faci la Terra inhabitable. La vida seguirà sense nosaltres en algun punt de l'univers.

Només tinc un dubte: quan tot acabi aquí a la Terra, haurem estat a temps de visitar nous mons fora del nostre sistema solar?

5 comentaris:

NoName ha dit...

No cal, ja tenim prou gent fent això mateix i el final és cada dia més a prop.

No, no haurem visitat res fora del nostre sistema solar. Morirem tots com uns cucs fastigosos bullint en la merda propia i probablement això sigui el millor que ens pugui passar.

Peix ha dit...

És un final raonable i just.

També em sembla bé que m'animis a no aconseguir el propòsit, tothom parla de la força de la voluntat, de creure en un mateix... Aquesta positivitat al final cansa. Si algú altra ho farà, quin sentit té prendre-li la feina i el seu orgull?

NoName ha dit...

Per fi estàs començant a veure la raó! Efectivament, no té cap sentit prendre-li la feina a un altre, és igual què tal de maligne sigui. Es tracta de tenir una mica de sentit comú, intentar no xocar, deixar que la societat vagi fent, confiar en el poder dels altres i la seva força de destrossar-ho tot, indiscriminadament. Ho aconseguiran sense tu, no et preocupis!

XeXu ha dit...

Suposo que esperaves un altre tipus de comentaris, però si treballes per la fi de la humanitat, desitjo que no t'endarrereixis massa, més val aviat que tard.

Peix ha dit...

NoName, a mi em fa il·lusió saber que hi haurà algú que ho farà. Segur que té molts més recursos i motivació. No és una tasca senzilla, però de moment segueix a un bon ritme. I no pas per mi.

XeXu, la idea és que s'acabi a la següent generació, no voldria que passéssim el mal tràngol de veure el final. Com a totes les bones històries, el final sempre deixa un buit estrany. I aquesta història, no ho podem negar, dolenta no ho és.