dimecres, 21 d’agost de 2019

Ball

Porta'm al turó de les millors vistes 
on veurem la sortida dels cotxes 
que van i tornen de la capital. 

Improvitzarem melodies amb sons sords 
sota el murmuri de la carretera i
jugarem picant les aletes entre els dos. 

Ens ofegarem esperant l'aigua anhelada i,
    mirant-nos de reüll, 
picarem amb la cua a terra 
en un ball agònic en silenci i badallant.

Poeta del Mató, fent de Peix


No sé per què publico aquestes coses.

4 comentaris:

NoName ha dit...

Què maco!! Quant romanticisme! Quina posada al dia dels poetes més il·lúsos i somiadors! La ciutat, els cotxes, la carretera, el soroll, la pols i l'aire contaminat! Ohh, quina vida...

artur ha dit...

Un bell ball,
però , un ball angoixant... i mortal .

Millor quedeu-vos dins l'aigua, si més no, estareu fresquets ;)

XeXu ha dit...

I jo fent de jo mateix. No entenc res.

Peix ha dit...

El gran poeta, Poeta del Mató, a vegades passa a publicar coses pel blog. I jo li deixo...

NoName i Artur, és un honor per a ell que capteu la seva bellesa i el seu romanticisme.

XeXu, no és fàcil ser tanta gent, intenta-ho i veuràs.