El món s'atura. Una platja sense banyistes, sense ningú que jugui a la sorra negra. Ni para-sols, ni tovalloles; tant sols uns monstres que es van convertir en pedra una albada de fa centenars d'anys.
Qui dret tinc jo? Serà màgic, em dic. Deixaré que s'alci davant meu al so del trencar de les onades. Llavors faré una reverència fins que em toqui el cap a terra i perdré per sempre la por.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada