dilluns, 20 de març del 2017

El nom

No entenc res, ni tan sols el nom. El vaig utilitzar perquè era un nom que em feia gràcia i no tenia cap més implicació. Un alter ego transformat en papallona que atrau el blau marí, potser, no ho sé. Era llunyà i únic a la meva vida protegida. Però ara, sense voler, jo que sóc amo del meu destí i que tot ho decideixo em trobo amb el meu nom al davant. Ha canviat la forma, el so; ja no és un nom que em fa gràcia, és un nom que m'estreny i em desperta a mitja nit suat amb un desig boig de tenir-lo al costat. Saber que la pala ja cava en el meu món senzill és perdre el rumb. Era un nom arraulit en un cau fred i fosc i ara és la llum amable en un espai immens. No entenc res. No són els meus ulls, és alguna cosa més perquè jo no hi veig, són les entranyes que m'ataquen. Ni tan sols conec el nom, és una altra vida, em dic, massa distant a la meva. Tinc por, no entenc res.

4 comentaris:

Gerònima ha dit...

A veure Peix, a quin Nietzsche hem de llegir per entendre't? :)

Peix ha dit...

He estat una bona estona buscant altres Nietzsches que no fossin el Friedrich per google i no n'he trobat. Una llàstima.

Això em fa pensar que quan he buscat el meu cognom per google he trobat de tot menys jo. Una llàstima també.

A partir d'aquest punt intentava explicar el perquè vaig escriure això. Encara ho embolicava més. He pensat que era millor esborrar-ho i escriure aquestes paraules que ara llegeixes.

Sergi ha dit...

Sempre ets a temps de canviar de nom, no? Per un que entenguis ara. Però compte amb el que triïs, perquè d'aquí a una temporada et pot passar el mateix.

Peix ha dit...

Noms efímers... M'agrada la idea! Més que res que tard o d'hora passaria el mateix.

Creative Commons License