Quan dalt de la bicicleta de tant en tant vinc cap al teu poble, espero trobar-te per casualitat. L'últim cop que et vaig veure a finals d'agost, anaves carretera avall caminant direcció als salts d'aigua, aleshores ben secs, però amb obaga i frescos durant la major part de l'any. Et vaig saludar i em vas somriure. No em vas reconèixer, era un ciclista més en aquella carretera perduda que només coneixem els veïns de la zona. Avui, amb la partitura a la mà, sabia que et trobaria i sabia que em buscaries. Quan ens hem creuat amb la mirada, el meu cor ha fet un salt.
Vaig somiar, fa dies, que arribàvem junts al concert amb el temps just per col·locar-nos de pressa darrere l'escenari, tu amb l'orquestra i jo dalt amb el cor. El somni era ben curt, entràvem corrents agafats de la mà, tu al meu davant tibant-me i sortejant el públic que esperava per entrar a l'auditori. En arribar dins dels camerinos ens deixàvem anar, et giraves i els dos fèiem una gran riallada.
Quan dalt de la bicicleta vingui cap al teu poble, desitjaré tornar-te a veure i saludar-te, esperant que em somriguis, ignorant que soc aquella persona que busques enmig d'un mar de música.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada