L'expansió distorsionada dels records

Escrit per Peix - dimarts, 16 de gener de 2018

Aquesta entrada, mereixedora d'una sortida digna, esdevindrà una ruta estranya a través del temps i els seus records.

Tot comença amb una música alegre que acaba donant pas a una melodia melancòlica canviant el text original. Unes setmanes remenant imatges i acabar confirmant que l'expansió accelerada de l'univers és degut a una matèria fosca que envolta, que sí que té nom i és ben coneguda malgrat els entesos no són capaços de trobar-la.

Segueix amb una història sobre la miopia on dona raons distorsionades del carrer i la seva gent. Una història que ningú escriu ni s'espera que sigui escrita. Es perd per sempre.


I fi.

Quina sortida més poc reeixida.

Continua llegint...

 

Tot és perfet

Escrit per Peix - dimecres, 3 de gener de 2018

Aquestes paraules. Les llegeixes en un present fictici. Els teus ulls han rebut la imatge i l'han enviat cap al teu cervell. Allà s'ha processat amb un temps molt curt que ha interpretat el text. Un temps, malgrat sigui molt curt, que et fa viure inevitablement en el passat. Tot és el passat. I si t'enganyes dient que el moment d'interpretar dels nostres sentits ens marquen el propi present, el que veus, sents, olores o toques és quelcom que s'ha fet en anterioritat. És fàcil entendre que passar els dits sobre una paret rugosa no ens mostra la rugositat del present, sinó d'una paret aixecada en un altre moment. El so, la llum... tot el que t'arriba al teu cos és el passat. Potser un passat tan curt que no podem apreciar, però, al cap i a la fi, és passat.

"Viu el present", et diuen. Però si la veu que has sentit ha hagut de viatjar per l'aire fins a arribar a les teves orelles. Quina incoherència.

Ara bé, viu el passat, viu-lo amb ganes i amb alegria. Viu el passat més proper que les lleis de la física que regeixen l'univers i el teu propi cos et permetin!

Continua llegint...