Hiperrealisme oníric

Escrit per Peix - dilluns, 13 de novembre de 2017
Una setmana dura en aquest aspecte. Somnis de persones antigues que malmeten les connexions neuronals. Somnis de persones actuals amb temes tan banals que representen una total pèrdua de temps en el fet de somiar. I somnis inexistents de persones que provoquen una certa estupefacció. Estupefacció pel fet que siguin inexistents. És una sort que el meu cervell ho eviti però al mateix temps em preocupa per la manca de sensibilitat que això significa. Somnis més vius i reals que la vida mateixa. I és en aquesta diferència on puc discriminar quan estic despert i quan no.

Nota: Sento un cert odi al títol de l'entrada.

Nota 2: La llista d'altres entrades que tinc per llegir comença a ser preocupant.
 

2 comentaris.

  1. Gerònima - 14 de novembre de 2017 a les 20:02
    Jutges fins i tot els somnis que tens i els que no tens? No ets molt dur amb tu mateix?
    Bona setmana Peix!
  2. Peix - 17 de novembre de 2017 a les 19:11
    Avui he entrat a l'ascensor de casa els meus pares i m'he mirat al mirall. Acabava de deixar la bici al garatge i anava cap a dinar. Mirant-me la cara m'he imaginat volant amb la bicicleta pels carrers i amb les cares de la gent que em miren al passar. M'estava començant a jutjar i he recordat el teu comentari. M'he fet una ganyota i he girat l'esquena.
    :)

Alguna cosa a comentar?