Una història de cap a peus

Escrit per Peix - dimarts, 22 d’agost de 2017
Dia mil dos-cents vint-i-u. Avui he aconseguit crear un tel impenetrable que m'ha cobert de cap a peus. Al principi tenia por que no funcionés i mentre me'l posava em deia a mi mateix: Deixa-ho estar, amaga't i seràs més feliç. Al final me l'he posat i he notat que funcionava prou bé. Malgrat tot he acabat tan esgotat que després m'he passat una bona estona, hores, quiet, sense fer res més que mirar-me els peus. I no els mirava perquè em fes excessiva il·lusió sinó perquè la meva vista hi ha quedat fixada. Podria dir que he pensat amb tal persona, amb algun llibre o pel·lícula, o amb alguna història qualsevol que em vingués al cap; he mirat els peus immòbils, com tot el meu cos inert, i he pensat que els podia moure però no em venia gens de gust. Finalment, passades les dotze, m'he posat dempeus i he anat cap a l'ordinador, a escriure una mica, res important, només una història.
 

2 comentaris.

  1. XeXu - 22 d’agost de 2017 a les 8:48
    Una mica d'autodefensa està bé. Mentre no et quedis dins del tel per sempre, de tant en tant et pot fer servei.
  2. Peix - 28 d’agost de 2017 a les 19:03
    Em vaig despistar i l'endemà no me'l vaig posar. Veient que tot anava bé ja no me l'he tornat a posar més. Mira que em va costar fer-lo...

Alguna cosa a comentar?