dijous, 22 de juny del 2017

Sóc


Dimarts
Els meus dits encallats han esperat ordres confuses per part d'un cervell masegat. He pensat en regalar-lo al vespre, just quan el sol comencés a caure. Hores abans, perseguint el fred, m'he enlairat a buscar la puresa. Quan l'he trobat m'he permès somriure i durant un instant he pensat en claredat. Aleshores no he escrit, només he parlat i m'he ofegat amb la mirada. A l'allunyar-me he començat a sentir el repic de les campanes.

Dimecres
Els meus plors s'han sentit per tota la sala. He mentit amb les meves queixes; el meu plor no tenia cap relació amb les paraules. Més tard els meus ulls han intentat sortir de les seves orbites. M'han descobert i he tornat a mentir. Al vespre m'he permès ser feliç i he rebutjat qualsevol queixa del meu cap.

Dijous
He agafat una pala  amb la intenció de colpejar amb la part plana a tot allò que em vingués de gust. Una dona gran, molt bona dona i coneguda de la família, ha sigut la primera a rebre. No crec que s'esperés el cop. Ha caigut a terra i no s'ha mogut. Jo he continuat, volia anar a rebentar un parabrises. Estava pujant el carrer i m'he sentit incòmode perquè la pala és de treure la neu i què pensaria la gent si em veu amb la pala? Amb tota la força que he pogut he intentat rebentar el vidre d'una furgoneta. Un fracàs. No ha quedat fet a bocins i m'he sentit molestat. Pel cop poc reeixit i la incomoditat de la pala de neu m'he desfet d'ella llençant-la al pati d'una casa. De tornada al pis he pensat en tu. He tingut un cert temor que descobrissis que vaig pel carrer amb pales de neu al principi de l'estiu. Per sort només en tenia una. No voldria per res del món que deixessis de ser amable amb mi.

Sóc
Sóc tot allò del que la majoria fuig. Sóc el silenci, la incomoditat i l'avorriment més extrem. Sóc la por, la solitud que podreix i la veu que et renya al teu inconscient. Sóc l'odi, la tristesa i l'autocompassió.

Final
Aquí hi van les paraules que no puc pensar. Paraules carregades de supèrbia. Paraules que m'allunyen de la costa i em porten al mig de la immensitat de l'oceà per negar-me a la primera mostra de debilitat. Paraules també de passió i amor disfressades d'expressions facials.
Creative Commons License