Nit

Escrit per Peix - dimarts, 6 de juny de 2017
Avui et parlo a tu deixant el meu orgull de banda. No saps com faig veure que no hi ets: m'enganyo i em dic, ets morta. Un nus em puja a la gola, sóc cruel. Els meus pensaments han perdut la puresa dels anys quan creia que el món era teu. Entre el silenci i la penombra creuem la mirada però ja no ets tu, ni jo. Dues perles brillen a la nit mentre guardo el record d'un amor que mai vaig estimar.
 

2 comentaris.

  1. XeXu - 7 de juny de 2017 a les 9:10
    Ara no sé si és un diàleg interior, o exterior.
  2. Peix - 7 de juny de 2017 a les 20:14
    Quan hagis llegit aquest comentari podràs pensar, quina estupidesa, i no em sabrà pas greu. És un diàleg exterior sense esperar cap resposta ja que m'estic adreçant al concepte "Sortir de festa a la nit on l'alcohol i derivats i la música són un punt central i de partida". Potser existeix un nom en tot això. Ara bé, reconec que la meva pobra inspiració no tenia res a veure amb el que va acabar sortint.

Alguna cosa a comentar?