Coratge

Escrit per Peix - dilluns, 12 de juny de 2017
Suposo que t'hauré de donar les gràcies però la meva inseguretat fa que no tingui clar fins a quin punt te les puc donar. O sigui que diré: Gràcies de tot cor.

A banda de tot això, avui he de cantar un primer adéu. I no serà l'últim. Amb una veu greu i ampla canto amb l'esperança que una nova ungla sorgirà. Oh, dolor. La diferència entre tallar regularment i arrencar de sobte provoca llàgrimes de passió. No és pas enyorança ni desconsol. Oh, dolor. Però si busquem el cantó positiu he de reconèixer, amb orgull i amb una punta de vanitat, que aguanto. I és en aquest precís instant que comença la part més sentida i motivadora de l'entrada. Empeny els teus límits, no hi haurà guany sense dany. Si jo he pogut, tu també i més encara. Compra'm una samarreta. Ets la teva frontera, salta-la i descobreix un nou horitzó. On són els confits, confins? Això últim fa pena. Compra'm un tovalló.

Com que sóc un amant de la recerca he buscat al DIEC la definició de confit i em quedo amb la següent locució: Un confit purgant, laxant, vermífug. He buscat vermífug perquè no tenia coneixement de l'existència d'aquesta paraula. Em falta aprendre molt encara. Que mata els cucs.

Fi. Un fi que ha aparegut de sobte. Sense que ningú el pogués esperar. Un fi que alhora causa alleujament i gratificació per l'arribada al terme de l'entrada. Un fi que malgrat tot supero i empenyo endavant. Un fi que porta a la realització brutal de la vida mateixa. No el fi, sinó la seva dominació que mana a un món vast, immens, infinit, universal. On són els teus límits?  Tu pots amb tot i  més! Surt al carrer i crida perquè tothom s'assabenti de la teva força i la teva passió. Ets tu qui decideix la teva vida. Salta la vedruna!

Fi. Sí, si us plau.




 

4 comentaris.

  1. pons007 - 14 de juny de 2017 a les 11:36
    De res.
  2. Peix - 14 de juny de 2017 a les 21:28
    Això és bo, el meu testimoniatge d'agraïment ha tingut almenys un receptor
  3. Gerònima - 15 de juny de 2017 a les 22:14
    "Tu pots amb tot i més!" aquesta frase també me la repeteixo o repetia a vegades.
    Potser que hi torni. :)
  4. Peix - 16 de juny de 2017 a les 23:17
    Potser? No. Segur. És necessari de tant en tant dir-se alguna frase d'aquestes, encara que estiguin més que suades :)

Alguna cosa a comentar?