Merda

Escrit per Peix - dissabte, 6 de maig de 2017
No tinc ganes de buscar una descripció o una línia que doni sentit a una idea que em sembla brillant. És un pes que no em veig en cor d'alçar. Apuntaré només la idea i em deixaré caure en silenci damunt del sofà.

Al final no ha anat així. He apuntat la idea i n'ha sortit alguna cosa més, tampoc una història acabada. No és brillant però m'agrada. Potser m'havia oblidat de la sensació que crea una història quan tota sola agafa forma. He imaginat llum, sons, olors i sensacions. He imaginat el tràfec del dia dia, he imaginat la calor que desprèn el cos humà quan s'abraça amb un altre. He imaginat el dolor, he imaginat el gust de la terra i la pressió de la gravetat al meu cos estirat. No he escrit ni la meitat de tot això. No hi ha temps. La vida és frenètica, no puc aturar-me a contemplar. Ni tu tampoc. No hi ha temps per absurditats com aquestes. Què estem fent? Som impulsius i prou? El cap ja no existeix, només el cor accelerat. On queda la calma i la reflexió? És aquest el pes que no em veig en cor d'alçar. Avui potser l'he alçat una mica, però no he sigut prou fort.

Seguint amb títols que no tenen res a veure amb el text. En aquest cas el títol ha vingut donat per la lectura dels meus posts anteriors.

I aquest.
 

2 comentaris.

  1. pons007 - 10 de maig de 2017 a les 15:20
    I la idea quina és?
  2. Peix - 10 de maig de 2017 a les 19:39
    La idea, sense entrar en detall, ve donada per la següent pregunta: Val la pena viure la vida quan es pot imaginar?

Alguna cosa a comentar?