Fa un any: El descobriment de la por em paralitza. Vaig lligat pels peus i una caiguda seria fatal. Em deslligo i baixo a pas de tortuga amb una precaució extrema. El meu cos crida que no està fet per aquestes coses.
Fa una setmana: Vaig lligat pels peus i baixo fent salts a una velocitat de vertigen. Tinc respecte al recorregut perquè és perillós però la força i l'empenta em fan vibrar per dins. El meu cos crida que pot fer això i molt més.
En aquest punt de l'entrada podria parlar sobre la superació personal o alguna cosa semblant. El gran poeta Poeta del Mató, però, us mostrarà la seva última obra. Endavant:
Lluerna
Ets presa del vent,
lluerna de l'interior.
La teva imatge m'encega,
és evident.
Les teves germanes
no brillen. Ja no neden.
I les miro amb gran pesar,
mes el seu gust em captiva.
Poeta del Mató
Mai hauria pogut esperar una traïció d'aquesta magnitud. La meva decepció, tristesa i indignació és absoluta amb aquest poema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada