Ànima

Escrit per Peix - dijous, 9 de març de 2017
Avui quan em disposava a caminar una dona m'ha colpejat amb força a l'estómac. No he tingut temps a saludar-la, ni tan sols l'he vist venir. Tampoc l'he vist marxar de tan ràpid com ha anat tot. Amb l'estómac adolorit he caminat desorientat pensant en diversos esdeveniments que han succeït.

Fa tres o quatre dies vaig tenir un somni bèstia que em va fer adonar que la meva ànima no és morta malgrat un grup d'assassins m'atrapava amb una cinta suau quan m'escapava d'ells.

Al migdia he tingut una idea per una història. Aleshores també caminava, es veu que camino força. Quan m'ha vingut al cap m'he posat a riure i un senyor gran m'ha mirat força estranyat. L'he saludat, per cortesia.

Més tard, també caminant, he deixat de pensar i la música ha inundat una porció del meu dia. La seguretat és saber quina melodia començarà a sonar després que l'anterior acabi.
 

2 comentaris.

  1. XeXu - 9 de març de 2017 a les 13:37
    Això del cop de puny a l'estómac deu ser en sentit figurat, no?
  2. Peix - 9 de març de 2017 a les 19:33
    Bé, doncs ho podria ben ser quan poc després de sortir del meu pis vaig sentir-me observat durant un segon per una persona que conec de fa anys. Però no. Va passar uns segons abans i el sentit figurat es troba en la dona:

    No sé si és perquè vaig menjar a corre-cuita un berenar amb un excés de cacau pur, o bé per uns dies dormint poc, o bé per buscar el meu límit físic a la piscina o perquè estava baixant les escales amb una alegria que amago quan sóc fora al carrer que vaig notar una punxada a l'estómac. Acidesa. Feia tants dies que no en tenia que em va sorprendre.

    Ara ja no em fa mal.

Alguna cosa a comentar?