Aquesta nit (i tot el que vindrà)

Escrit per Peix - dilluns, 29 de febrer de 2016

somiaràs
suaràs
cridaràs
et despertaràs abans de l'alba
el teu cor bategarà amb força
et posaràs la mà al pit
sentiràs una esgarrifança per tot el teu cos
estiraràs tota la teva figura
t'acariciaràs cada racó de la teva pell
cridaràs de plaer
despertaràs els veïns
ejacularàs sobre els llençols
deixaràs caure el teu pes sobre el llit
i dormiràs.

Et despertaràs cap al migdia
et vindran al cap records de matinada
et dutxaràs
esmorzaràs o dinaràs
sortiràs al carrer
estudiaràs
treballaràs
correràs o nedaràs.

Però facis el que facis, sols hauràs pensat en mi.

Continua llegint...

 

De viatge

Escrit per Peix - dimecres, 24 de febrer de 2016


[...]

Vam avançar lentament per un camí vell on els arbres i la malesa havien anat conquerint fent que seguir-lo fos una tasca difícil i cansada. Era estret i sovint ens perdíem, havent de recular per tornar a agafar la direcció correcte. Teníem les mans i els braços plens d'esgarrinxades dels esbarzers que hi havia per tot arreu. Les cames ens feien mal però seguien fent un pas rere l'altre sense defallir. El camí pujava fent petites voltes evitant els turons que en una altra època havien ocultat les nostres cases i encara més abans havien estat cases esplèndides a la vista de tothom qui hi passava, amb la certesa que sempre t'hi farien un lloc per acollir-te, però ara no eren més que turons dins d'aquell bosc fosc i perillós.

[...]

Darrere de les muntanyes ens quedava finalment el mar, amb la vaga esperança que les nostres llegendes antigues no fossin més que un conte per explicar quan érem nens. Però per travessar les muntanyes encara hi estaríem molts dies, les provisions eren ben escasses i el fred de l'hivern que s'acostava començava a traspassar els nostres abrics.

[...]

Continua llegint...

 

La curació del cec

Escrit per Peix - dijous, 18 de febrer de 2016

La meva aportació a Relats Conjunts.


Hi ha via crits i corredisses per tot arreu com era normal cada dia després de la pregària matinal ja que els més joves marxaven corrents a l'escola i els grans no podíem arribar tard als tallers. Aquell dia però un ambient estrany es notava i em vaig preocupar. Aquella sensació que tenia es va fer evident veient les cares de tots aquells vells que normalment marxaven contents lentament cap a casa seva a descansar. Al mig de la plaça hi havia un home que furgava a l'ull dret d'un altre que es deixava fer. Vaig trobar una imatge escabrosa i quan vaig sentir els vells que discutien sobre aquells dos, les meves preocupacions es van esvair. A mi tot aquell enrenou m'importava ben poc i amagat d'arrere dels vells vaig mantenir-me a l'aguait que el sacerdot estigués desprevingut parlant amb el soldat per prendre-li la la carta que tenia sota la túnica. L'únic problema que em trobava era que s'havia format un cercle molt gran mentre la gent observava els dos homes i qualsevol acció que fes seria fàcilment descoberta. Com que no podia fer res més que esperar, sense perdre de vista al sacerdot vaig veure que l'home ajagut era realment un cec i l'altra deuria ser o bé un xarlatà que li devia haver promès el què fos a canvi d'unes monedes o bé un lladregot que s'aprofitava del pobre desvalgut. Segur que la segona opció no ho era perquè el soldat no en feia ni cas del què estava passant. El cec es posà a cridar de sobte, a saltar i a abraçar al xarlatà dient que l'havia curat i tots els vells van posar cara d'esbalaïts. Quin truc més dolent, vaig pensar, o sigui que era una conxorxa d'aquells dos únicament per treure algun profit. Però per estrany que fos, l'home que aparentment havia curat al cec, amb humilitat i un somriure va tornar un a un les monedes que molta gent li havia tirat dient que no volia res a canvi. Tota la multitud els aclamava i el cec no parava de dir que el seguiria on fos.

Sense fer-ne més cas i aprofitant l'ocasió em vaig acostar al sacerdot que intentava fer-se pas per allunyar-se d'entremig de tot el merder. Amb la plaça atapeïda, els cops i la gent vaig allargar el braç i li vaig prendre la carta. La meva missió era acomplerta i l'espectacle ho havia fet més fàcil.

Continua llegint...