Illumina oculos meus

Escrit per Peix - dimecres, 21 de desembre de 2016
Quan sovint dic que sóc molt bo, rient, no faig pas tanta broma com pugui semblar. Sóc un arrogant, ho reconec, però no m'importa perquè jo tinc clar els meus límits i per aquesta raó no sóc fotògraf, ni pintor, ni ballarí, ni cantant, ni escultor;

sóc poeta, Poeta del Mató:

Bordegàs inòspit
sota la cruel tela suau,
la teva forma esvelta
encén una espelma
darrere la muntanya
on la sort inunda el bosc.

Bu, t'espanto. Ah, crides.
Estius de platja i mar
la barca sura a la sorra.
Pobre el pobre.
Ric el ric.
Ves a la plana
i mata el porc.

El poeta és la meva roca,
la meva defensa,
el meu salvador,
el meu Déu
i la meva força.

Bé, ho deixo aquí per avui i per decència.


Fuaaaa el dos mil disset serà la canya!!!

Illumina oculos meus
 

2 comentaris.

  1. XeXu - 22 de desembre de 2016 a les 9:10
    Doncs jo puc dir que sóc molt dolent valorant la poesia, així que no sé dir si tu ets bo o dolent. Per aquí hi ha una quanta gent que ho podria fer, però tampoc hi confiaria gaire.
  2. Peix - 22 de desembre de 2016 a les 21:24
    Espero que mai algun entès hi perdi gaire temps amb els meus poemes, més que res que no és que hi treballi massa ni crec realment que tinguin gens de valor, però m'agrada fer-ne encara que no tinguin cap mena de lògica ni sentit... Fins i tot de vegades només busco el seu so, i les paraules que hi ha no volen dir gran cosa. Altres vegades sí eh, mai se sap.

Alguna cosa a comentar?