Peça. XVI

Escrit per Peix - dijous, 17 de novembre de 2016
Si et digués tot el que sento, parlaria la resta de la meva vida.


I ara un fragment d'un poema del Poeta del Mató:

Peça. XVI

Un matí a la morera
veig plorar un àngel ferit.
Copso el dol sobre l'espatlla
i la por de l'esperança.
M'enfonso sota la pluja,
crido al cor que no em manté,
n'arrenco l'última engruna.
La flor trista de paper.

A la tarda vora el mar
una lluna es torna agra.
La foscor que l'aclapara
es desprèn de la meva ànima.
Giro el cap i ella callada
es fa estranya quan convé.
I la closca emmurallada
dansa inquieta damunt l'aigua.

Trenco plats, olles i gots.
Salto el tro rere la tanca.
Camino desprotegit
esperant fer cada passa.
A la calma del seu so,
al parc cec de les paraules,
t'amanyago i t'invento.
Sento un cant a la distància.
 

0 comentaris.

Alguna cosa a comentar?