Fa un any

Escrit per Peix - diumenge, 9 d’octubre de 2016
Repassa apunts i esbossos de fa un any quan descobreix un text que no recorda haver escrit però sap, sense cap mena de dubte, que és seu. El text és una reflexió en un moment que tot li és còmode i fàcil i parla de records d'un temps boig i difícil i de la por que té a tornar-lo a viure. Vist ara, el text dóna a conèixer la vida dels mesos que vindrien. Se sent frustrat. Com podia intuir-ho? Com podia saber en aquell moment que tornava a entrar en un temps boig i difícil i, a l'hora, no veure-ho? Ara es pregunta, si se'n hagués adonat llavors, canviaria alguna cosa? La resposta és molt fàcil per a ell: Per suposat que no.

Sap que quan seu a escriure passa a ser una altra persona, aquella que voldria ser al món real. Li agafa enveja i vol insultar-la, vol arrencar-li la seva pell i posar-se-la sobre. No l'insulta ni li arrenca la pell, prefereix perdre-ho tot abans que ella. I és que és la seva vida. Potser solitària, on els pensaments i les idees es creuen amb una realitat que l'avorreix i que no vol entendre. I, de fet, encara que això l'allunyi de persones que desitjaria no perdre mai, no vol deixar de fer la seva vida.
 

3 comentaris.

  1. Gerònima - 10 d’octubre de 2016 a les 12:29
    Suposo que l'última frase ho explica tot. Suposo que en realitat li agrada ser qui és. Una de les meves frases preferides és: L'IMPORTANT ÉS QUE L'IMPORTANT SIGUI L'IMPORTANT. No és meva, però m'encanta. I a més a més, penso que l'important per algú pot ser diferent a l'important per algú altre, però l'important és que cadascú tingui molt clar que és l'important per ell mateix i visqui d'acord amb això, en coherència amb el que per ell és important.
    I fa una estona, també pensava que el sentit de la vida segurament també és diferent per cada persona, i crec que tothom l'hauria de tenir clar, per ser feliç sobretot.
    Una abraçada peix.
  2. Peix - 10 d’octubre de 2016 a les 22:24
    De vegades no és fàcil saber què és important, però bé, també cal buscar-ho. I podria ser que amb el temps canviï, o que s'oblidi, que en aquest segon cas és bastant trist...

    "el sentit de la vida segurament també és diferent per cada persona"
    No puc estar-hi més d'acord!

    Referent al text, segur que suposes bé :)
  3. Peix - 10 d’octubre de 2016 a les 22:25
    Ah, i gràcies pel comentari, Gerònima!

Alguna cosa a comentar?