dimarts, 16 d’agost del 2016

Un dia de la vida del Toni II

Et lleves abans que surti el sol. Et dutxes i et vesteixes amb roba d'esport. Esmorzes bé i surts de casa. Tens son perquè durant la nit gairebé no has dormit imaginant tots els passos que faràs desenes de vegades. Camines carrer amunt cap al polígon industrial. Camines amb el pas decidit sense adonar-te que es va fent de dia. Passes tot el polígon entre el soroll d'algunes naus on mai es para de treballar. No sents el soroll ni et fixes que un antic company de l'institut et saluda des de la seva furgoneta. Només vols pensar en les passes que fas però el teu cap de tant en tant et mostra imatges de persones que anys enrere havies conegut i ara són estranyes. Et preguntes si vas fer prou esforç per recuperar-les però les anys que vas deixar passar són masses i la teva por i les seves vides formen una paret que no pots traspassar. Trenques pel camí que porta al bosc dels arbres alts. Té un altre nom però a tu t'agrada anomenar-lo així. Has decidit passar pel bosc encara que facis més volta per abraçar l'alzina on moltes tardes vas anar a veure per seure sota la seva ombra. Abans però hauràs de travessar el torrent i grimpar una mica. Sempre t'ha fet sentir segur passar per aquest camí. Amb els primers rajos del sol que t'escalfen la cara oblides uns segons cap on vas. Somrius un instant i els ulls se't omplen de llàgrimes. T'imagines marxant lluny vivint en una caseta al mig d'un bosc perdut però saps que el teu cap està aferrat a una idea que t'ha fet esclau i segueixes la ruta fins a arribar a l'arbre. T'atures i te'l mires plorant i l'abraces mentre intentes sense sort recordar l'última abraçada que et van fer. Quan els teus braços es cansen fas un petó a la seva escorça i li dius adéu girant el cap. Puges per un camí dret fins la carena i un cop dalt et fas pas entre arbusts i pins en un bosc atapeït. Ja no plores ni et sents trist. Només buit. El poc que podies sentir ho has deixat conscient durant el camí. Abans d'arribar hi ha el mirador natural. No has imaginat arribar fins dalt del puig; has imaginat quedar amagat en un forat entre les roques i que no et trobin mai més.
Creative Commons License