La vida i el somni

Escrit per Peix - diumenge, 31 de juliol de 2016
Em desperto d'un sobresalt. Avui al somni hi sortíem tu i jo. Fa molt de temps que no ens veiem: quatre, cinc anys? Un dia per les festes de Nadal ens vam creuar pel carrer i ens vam saludar un moment però no ho conto com una trobada. Ens vam prometre que faríem un cafè. Els dos ho vam dir de compromís però jo, fidel a la promesa, un mes més tard vaig preguntar-te si volies quedar per parlar una estona i explicar-nos les nostres vides. Segur que et va estranyar tant que no vas saber dir que no, i a última hora te'n vas desdir. Ho vaig tornar a provar però vas fer el mateix i no em sap greu. Per suposat que no vaig fer cap més intent. Mai arriben a tres. Que a la tercera va la vençuda? No és veritat, la primera és de prova i a la segona o surt bé o segueixes endavant.

En el somni et feia un petó molt curt sense donar-te temps a reaccionar. Et posaves a riure i t'aixecaves i te m'enduies lluny a fer una volta per les platges de roques. Ens foníem amb abraçades i petons apassionats. Al somni em preguntava com havia sigut capaç de fer-te un petó perquè jo no sóc així. Massa prudent, massa reservat. Sóc avorrit segons la societat que em toca viure- I m'és ben igual. Sóc feliç així com sóc i no vull aparentar res. En un dels petons em despertava. És estrany perquè em despertava espantat. Potser passava alguna cosa més però no ho puc recordar.

Mentre penso en el somni em venen records de les oportunitats que vam tenir. Jo sabia que amb un petit pas els petons del somni d'aquesta nit haurien sigut reals. Vaig estar temptat, ho reconec, però em feia por perdre la teva amistat. Que ens hem acabat distanciant per culpa meva? És veritat. I ara penso que potser hauria sigut divertit ser una mica més agosarat.

No et trucaré.
 

0 comentaris.

Alguna cosa a comentar?