Vol saltar i a cop de pinça apareix una irritació intensa que fa mal de veure i de sentir. La fulla afilada passeja sense raó en un rostre net d'amenaces que temps enrere havien causat reaccions d'incredulitat. La vista és rodona, neta d'arestes afilades tal com durant anys havia estat. Una trompeta comença a sonar acompanyada d'una gran orquestra amb bateria italiana. La velocitat de la música augmenta donant entendre que tot és pur entreteniment. El tors nu com mai, fi, suau i rar, s'estremeix de la brisa que deixen passar les finestres obertes.
De cop un crit violent de la màquina fa saltar pels aires tot allò que estava fent. El món s'atura i la reacció per posar-lo en marxa ha de ser immediata. Hi ha massa en joc per permetre que una fallada duri més del previst. La velocitat de creuer finalment torna a ser estable.
La campana, pocs minuts més tard, anunciarà que el moment de posar-se darrere la llum i el so canviants haurà arribat. Tocarà deixar córrer els rius tot esperant les millors històries i desitjant que la màquina no faci cap més crit violent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada