Descansant sobre una catifa nova

Escrit per Peix - dimecres, 6 d’abril de 2016
Poema del replà de l'escala

Mai cridis sense una raó,
mai corris sense cap direcció,
mai obris la boca. Caneló.

Estira la cama dreta si us plau,
pastanaga tenyida de color blau
i la porta tancada amb clau.

Espera'm darrere la finestra
just quan arribi al capvespre.
Dóna'm sal, la veïna no en presta.

Poeta del Mató



Trilogia lliure amb traducció lliure

Kyrieleison

Al·leluia, pèl, oh xarona.
Qui té vinya no ofèn ja.
Quina morena! I això? Ja, l'Edu la mereix.
Sí.

Nosaltres marxem en la llum del Senyor.
Sí, nosaltres en la llum del Senyor.
Si hi ha gamba, gamba si hi ha gamba,
oh si hi ha gamba, cuca hi anem tots dos.

Meravellosa gràcia, com n'és de dolç el so
que salva a un estult com jo.
Vaig estar perdut i ara m'he trobat.
Era Cesc, però ara vesc.

Al·leluia!
 

0 comentaris.

Alguna cosa a comentar?