Somnis

Escrit per Peix - divendres, 11 de març de 2016
Últimament tinc uns somnis que em sorprenen pel seu contingut i realisme.

Em pensava que la meva vida s'havia reduït fins al punt de transformar-me en una massa en moviment sense vida. Una massa que podia pensar però que no vivia. Un seguit d'ossos, músculs i pell sense sentit humà. I es veu que no, que en el fons, potser sí que alguna mica de vida tinc. Quins somnis...

I jo em pregunto, per què ara? Per què? Què em vol dir el meu cos que jo no sé interpretar?

I ara una cosa completament diferent:

La cigala i la formiga

La vida és alguna cosa més que llevar-se, treballar, menjar, fer esport, mirar sèries i pel·lícules i dormir. Oblides el contacte humà, tot allò que et va donar tanta felicitat ara ho rebutges. Potser vols fer com les formigues, treballar i treballar, per quan arribi l'hivern. Perquè una part del conte de la cigala i la formiga va fer forat dins teu i va germinar prenent espai a tota la resta, i és un conte bo, però el dia que voldràs viure ja no seràs el mateix que ara. No saps com relacionar-te amb ningú més que amb aquells que no t'importen. I per aquesta raó has oblidat tots el que en un moment van significar alguna cosa per tu. Els has expulsat de la teva vida perquè tens por que et jutgin, que s'adonin que no ets més que una farsa de tu mateix. Arraulit entre quatre parets t'has aïllat de tothom. I tard o d'hora la teva salut es doblegarà, i cauràs en un pou de brutícia i deixadesa. No podràs seguir en una feina on l'esforç i la dedicació que hauràs abandonat per tu són importants. Et trauran de casa i amb unes botes cada dia més velles vagaràs entre mofes i repugnància. La teva pell envellirà prematurament per les inclemències del temps, l'alcohol i el poc menjar que tindràs. El dolor i la solitud ja mai t'abandonaran. Seràs odiat per tothom i per tu mateix. Canviaràs de ciutat on les possibilitats de supervivència són millors, però allà t'apallissaran, et robaran i t'insultaran fins al punt que no et reconeixeràs com a persona. I un dia simplement et trobaran mort surant al llac del parc de la ciutat i diran que havies caigut borratxo, però la realitat serà que t'hi hauries tirat delirant per tornar a nedar com anys enrere havies nedat. Però amb un cos sense força ni voluntat, ben aviat la mort et vindria a buscar entre intents fallits de tornar a la superfície i la passivitat de tots els qui serien al parc passejant o corrent o simplement descansant abans de tornar a casa.

 

0 comentaris.

Alguna cosa a comentar?