Tres petites peces

Escrit per Peix - dijous, 17 de desembre de 2015
I.
Fa, fa sol la sol, sol fa mi re
Re fa mi, mi fa sol la. La sol fa mi do re si la. La sol fa mi.
La do mi mi la do mi
la sol.
(fragments transportats d'una obra per piano sol)

II.
Polímer encantat, la fusta rosegava.
Va ser l'angoixa d'una entrada intensa .
La resposta era no ho sé, i la corda es trencava.
(Conversa a càmera lenta)

III.
El silenci s'aixeca i desafia l'ombra tènue provocada pels llums d'un Nadal caient solemnes sobre la figura immensa d'una persona malalta amb un excés de greix pertorbador. M'arrenco els ulls per eliminar per sempre aquesta imatge de terror però per alguna raó queda gravada per sempre a la meva nova visió. Lentament la meva forma creix per la desídia absoluta a la vida i un dia entre la solitud i el soroll del carrer s'alça al meu davant un silenci que m'espanta. I uns crits d'horror trenquen el meu estat absort i des de la part més profunda del meu cos ingent apareix un atac de riure que atura el meu cor.
(Sense títol)
 

0 comentaris.

Alguna cosa a comentar?