Felicitat

Escrit per Peix - dilluns, 2 de març de 2015
Perquè quan al mig de la ciutat entres en un descampat i el travesses escoltant el soroll que fan les petites pedres mentre les trepitges recordes que vas ser nen. Recordes aquest mateix soroll quan esperaves jugant davant d'algun restaurant de les afores que els teus pares acabessin de dinar.

Perquè quan surts al carrer després de dinar i el sol cau per tot arreu respires profundament intentant capturar tota l'escalfor del moment i et transportes a les tardes de l'institut on totes les seves classes eren senzilles i les recordes tranquil·les, quan segurament no ho eren.

Perquè quan al matí agafes la bicicleta després d'un bon esmorzar per anar a treballar i corres notant el vent a la cara t'adones que d'aquí uns quants anys aquest serà un record tant potent com els altres. I ara ho pots veure.
I per això aprofito tots i cada un dels segons del petit trajecte.
 

0 comentaris.

Alguna cosa a comentar?