Amor

Escrit per Peix - dimarts, 24 de març de 2015
Es va aixecar d'una revolada i corrents va sortir per la porta, va baixar les escales gairebé rodolant i perdent l'alè pels carrers va arribar a la porta de casa seva just quan sortia. Ella es va sorprendre i ell sense dir res la va agafar i se la va endur lluny de les mirades furtives. Apartats de tothom i amb la intimitat que un pàrquing fred, fosc i humit pot donar, ell va declarar el seu amor incondicional. Ella confosa i espantada va intentar fugir mentre ell la retenia amb la mà ferma.
-No, no fugis estimada, ja no ens haurem d'amagar mai més. Ets la flama de la meva vida. Jo sense tu no valc res.
Ella proferí un crit i va caure als seus peus plorant i emocionada per la rima que li acabaven de regalar. El va besar amb una passió que mai havia sentit i van fer l'amor ben brut i ben bèstia. Tant com siguis capaç d'imaginar.
Ja no es van veure mai més.
 

0 comentaris.

Alguna cosa a comentar?