La gran Diada

Demà farem història; demà, com tot el que estem vivint ho recordarem amb orgull, amb honor i amb passió. És potser el moment col·lectiu més important que estem vivint el nostre poble en molts i molts anys.
Em sento afortunat de poder-hi formar part.

Jo, el Peix, seré al tram 11 amb samarreta vermella, il·lusionat i amb renovada fe a les persones.


Visca la llibertat!

Seure

Vaig obrir una porta, no importava quina porta era de totes les que hi havia banda a banda del passadís. Una sala buida, blanca molt petita. Vaig pensar que en aquella sala tan petita no hi podria cabre el meu cotxe, però tampoc el podria portar en un segon pis sense ascensor i per unes escales estretes que amb prou feines passen dues persones.

Dins de la sala vaig seure a l'única cadira que hi havia i durant unes hores vaig estar assegut mirant cap a la porta esperant que algú passés pel passadís.

El meu nou pis era ideal.