L'última entrada de l'any!

Escrit per Peix - dimarts, 31 de desembre de 2013

Molts cops que el Poeta del Mató es disposa escriure un poema unes ganes terribles d'anar al lavabo s'apoderen d'ell. És així i és on s'han creat les seves millors creacions. El millor poema però sempre s'escola cap a les clavegueres. Aquí us presento un exemple recuperat a la depuradora:

Figures

Bah, no m'importen les erugues.
Bah, no m'interessa el cuscús.
Bah, la cortina voleia
deixant entrar raigs de llum.

Oh, quina lluna tan trista.
Oh, quin reflex més suau.
Oh, la coral desafina
esquinçant els meus timpans.

Ei, on vas tu ara?
Ei, almenys deixa'm acabar.
Ei, la bossa ja és oberta
me'n vaig a vomitar.

Poeta del Mató


És art del tot incomprès. Esperem amb gran fervent que aquest poema sigui oblidat en aquest precís moment. Ara sí, o em llenço pel balcó o em bec tota una ampolla de ratafia per difuminar aquest entrebanc al bloc. Trio la segona opció. És més saludable.

Ho sento per si has arribat al final. No havia d'acabar l'any tan malament, ho prometo.


Epíleg:
MENT! Indignació absoluta. Catorze, ostres sí, serà un gran any, però el nom de catorze, tal com sona i el veig escrit l'odio a mort.
Marxem d'una vegada si us plau. Fi.

Continua llegint...

 

Satisfacció

Escrit per Peix - dimecres, 4 de desembre de 2013

Quan ho has tornat a fer després de molts mesos, t'adones de l'arma tan potent que porta cadascú dins seu. I no esperes res més que algun dia d'aquí molts anys, si ho contemples amb la visió de l'experiència que t'haurà donat la vida, te'n puguis sentir satisfet.

Continua llegint...