Caminant enrere

Escrit per Peix - dijous, 26 de setembre de 2013

Quan en una altra banda es desperta l'alegria, d'esquena reculo no fos cas que m'atrapés. I mirant de front allunyant-me d'un futur plaent, penso en la meva estupidesa com d'immensa s'ha anat fent.


Continua llegint...

 

Estructura de pel·lícula d'aventures

Escrit per Peix - dimarts, 17 de setembre de 2013

Personatges

  • PROTAGONISTA - Noi amb problemes a l'escola (o a on sigui on hi hagi algun adult per controlar) que tindrà una gran aventura, acabarà sent el més guapo gràcies a un canvi de pentinat.
  • EL MILLOR AMIC - El seu amic inseparable. 
  • PROFESSORA o PERSONA ADULTA PRÒXIMA - Al principi és molt dura però acabarà ajudant i venerant al Protagonista. Personatge clau que ha de fer plorar a l'espectador sensible.
  • EL MILHOMES - El fatxenda de la classe o del grup, guapo i intel·ligent. Acabarà humiliat per la seva covardia. 
  • LA NOIA - Està enamorada del Milhomes, però per raons diverses acabarà ajudant al Protagonista i al final s'enamoraran. Somriure final de l'espectador.
  • RARET - Company de classe o del grup que va per lliure, és una mica tímid i no es fa amb els companys. Resultarà ser el personatge clau que ho sabrà tot perquè el Protagonista amb l'ajuda dels seus amics surtin victoriosos. Al final apareixerà del no res i sense cap explicació.
  • EL DOLENT - Voldrà controlar el món o alguna parida semblant. La seva vanitat el farà perdre. Arrencarà algun "bravo" de l'espectador més imbècil quan aquest perdi.
  • ELS SICARIS - Estaran al servei del Dolent. Seran més estúpids que els guionistes d'una pel·lícula d'aventures de gran producció dels EEUU.
  • ALTRES PERSONATGES - Només sortiran en una o dues escenes. Serveixen per passar proves o per donar consells i per lligar una història que no s'aguanta per enlloc.


Resum de la història

  • Protagonista sapastre tirant a còmic tindrà problemes a l'escola. Amb el seu Millor amic i per alguna raó absurda, que no vull imaginar perquè ja és prou lamentable tot plegat, amb el Milhomes, la Noia i la Persona adulta, es trobaran en una aventura a la recerca d'alguna parida per a salvar el món del Dolent.


Alguna escena de merda

  • El Protagonista, tontet, anirà a l'escola i el Milhomes el molestarà. El Millor Amic el defensarà i el Milhomes, rient marxarà seguit de la Noia que haurà mirat l'escena amb certa compassió.
  • Quan el Protagonista i els seus amics tinguin tots els elements menys un per aconseguir derrotar el dolent, algun amic del Protagonista dirà amb preocupació, insultant la poca intel·ligència de l'espectador, que els falta l'últim element. 
Prou, no puc més. Vaig a vomitar.



Continua llegint...

 

Art Sonor Pur

Escrit per Peix - dijous, 12 de setembre de 2013

[...]
Distròfia burocràtica rodona,
rampell de desig fonamental,
regeix amb voluntat de ferro,
aquest cagarro sagramental.

I així acaba la última creació Art Sonor Pur del bon amic i gran poeta, Poeta del Mató.


Dit això seguim amb una cosa completament diferent:

Estiu ves-te'n ja. Hivern que ens vas abandonar, tu que acabes amb la claror del dia i amb el sol que brilla, t'esperem per combatre armats amb estufes, bombes de calor i terres radiants. I focus. Apa.

Continua llegint...

 

Cadena

Escrit per Peix - dimarts, 10 de setembre de 2013

Caminava feixugament a un pas lent arrossegant els peus, derrotat i sense esperança. Feia dies que tenia una sensació d'abatiment. La meva tristesa i la meva ràbia ja no tenien conhort. No recordava quan havia perdut la il·lusió ni la raó que m'havia portat a aquest espiral de desconsol.

Em vaig deixar caure de genolls en un terra espinós que em me'ls va encetar però el dolor no era suficient per oblidar el meu sofriment. Em sentia abandonat pels meus, traït i arraconat. Exhaust i havent perdut totes les ganes de donar un sol més alè en aquest món corromput vaig deixar caure el meu pes mort quan de sobte una mà desconeguda va agafar amb fermesa el meu braç. Em vaig girar per mirar qui impedia el meu final. Els seus genolls plens de crostes em van sorprendre i aleshores em vaig sentir un egoista. No era jo qui també havia abandonat, traït i arraconat la resta per viure en el meu propi dolor?

Em vaig aixecar amb la seva ajuda, em va fer un somriure de complicitat. No estàvem sols. Una llarga filera que es perdia a l'horitzó s'agafava es donava una força que mai m'hauria imaginat. Emocionat em vaig girar i vaig agafar pel braç una ànima abatuda que ja es deixava caure.


I amb aquesta entrada jo també m'afegeixo a la Cadena de de Blogs per a la Independència.

Cap al blog de Monyofiné!

Continua llegint...

 

Discurs

Escrit per Peix - dimarts, 3 de setembre de 2013

I si bé alguns podríeu pensar que no és del tot cert el que ara us diré no cal que en feu grans escarafalls i discursos eloqüents per tal de desvirtuar unes paraules que reflecteixen el més sentit d'una visió inherent a la pròpia percepció dels fets viscuts i alhora sàvies que el temps donarà la raó. I dic que alguns dubtareu de la veracitat del què us anunciaré ja que l'educació i els principis bàsics en què ens han instruït ha deformat inexorablement una realitat molt sovint injusta però coherent i lògica. I des de la meva absoluta, sentida i sincera humilitat us puc ben dir que en un principi vaig dubtar jo també d'una afirmació aparentment cínica i que em va semblar tirànica; una afirmació d'una magnitud inabastable que provocà la meva fugida i em vaig recloure durant tots aquests mesos amagat amb febre i delirant, a vegades per por a dur una càrrega insuportable, a vegades per la força d'unes paraules d'un poder immens. Però ara he tornat i ha arribat l'hora que us comparteixi el meu coneixement per tal de desfer aquesta bena que us encega i us distorsiona el saber veritable: sóc el millor.

Continua llegint...