Artistes

Escrit per Peix - dilluns, 31 de desembre de 2012

Si és ben cert que pel món hi ha milers d'artistes i alguns són molt bons, la majoria no els coneix pràcticament ningú excepte el cercle més proper ja sigui la família i fins i tot coneguts de la seva població. Aquesta majoria és principalment mediocre amb algunes excepcions que per diverses raons no arriben a despuntar. La gràcia de la mediocritat és que es pot amagar molt fàcilment si al voltant hi ha llepaculs o gent hipòcrita que els fa llàstima.
Ara bé, la mediocritat també pot baixar fins i tot desaparèixer si l'artista és novell i comença a fer els seus primers passos. En aquest cas sempre hi haurà coneguts i gent propera amb interessos que ajudaran l'artista novell a fer de l'obra un art el qual en podran treure un rendiment al cost més baix. Curiosament aquest fet, a priori malvat, sovint és inconscient i fet amb bona fe per tal d'ajudar o per donar a conèixer l'artista. I com que l'artista pot mostrar les seves obres, aprèn i millora de manera que mica en mica la mediocritat es redueix notablement. I es reduirà esglaonadament fins al límit propi de l'artista mentre va ampliant l'abast del seu art amb noves regions i cercles socials.
I és en aquesta baixada de mediocritat i ampliació dels seus cercles on l'artista creix i madura com a persona i mica en mica es converteix en expert. Quan això passa, l'artista sense adonar-se es troba que ha de respondre preguntes i donar opinions el qual encara no tenia pensada una resposta però respon veient que qualsevol resposta és vàlida pel simple fet de ser creador d'art. I en el moment que passa l'artista es consagra i fa articles i opinions dins de la seva regió coneguda,.
Un cas flagrant del que acabo d'explicar el trobem amb l'autoanomenat Poeta del Mató. El Poeta del Mató és un artista conegut el qual des de fa temps fa poemes d'estils variats i d'una qualitat sorprenent malgrat el grau de mediocritat que li pertoca pels cercles on es mou. Últimament, degut al seu coneixement de la lírica comença a donar opinions d'art poètic molt interessants i puc afirmar que és tot un expert en el tema. M'he permès la llibertat de posar un poema seu que ha fet per celebrar el nou inici d'any 2013:

Inici d'any

Oh sola i inesperada poesia
de l'any nou que ara comença.
Virtuós i caduc
en pocs mesos morirà.


És bo el poema. Qui voldria ser el Poeta del Mató... I amb aquest poema, acabo aquí l'article sobre els Artistes.

Peix

Continua llegint...

 

Misteris i mató

Escrit per Peix - dimecres, 19 de desembre de 2012

La raó que envolta a tot plegat és misteriosa. La dura realitat fa caure les grans parets que tapaven les grues que les construïren i fa emergir les immenses naus fosques i velles que grinyolen i escampen fum i mort per allà on passen. Les papallones sota una ombra aterridora descansen per sempre i ens recorden una vida dels avantpassats que va ser bonica.


I ara una cosa completament diferent.

Reposa en el seu cos sonor
entre esgarips punyents
i laments llargs de tristor.
Profunda i serena ens recolza
donant la calidesa
que tant sovint ens fa falta.
La lliçó del sentit comú i
a l'hora la mofa tots.
És així, la viola.

Continua llegint...

 

Gràcies.

Escrit per Peix - dissabte, 8 de desembre de 2012

I per concloure el seguit d'entrades no publicades que han quedat com a esborranys, aquesta sí que la publicaré.

Moltes gràcies i fins la pròxima!

Continua llegint...