Una paraula melancòlica

Escrit per Peix - dimarts, 25 de setembre de 2012

De totes les paraules que ploren, perquè si busques bé en trobaràs un bon grapat, n'hi ha una que ho fa amb tanta amargor i amb una pena tan gran que sap greu fins i tot pronunciar-la.

És una paraula bonica, sonora, que té una força com poques tenen, però només el fet de dir-la en veu alta, si t'hi fixes bé, sentiràs com a esclata a plorar i res ja la consola. Perquè el seu significat és dolent, és malvat, és cruel al què envolta.

De tant en tant, una espurna d'esperança cau sobre la paraula, i entre llàgrimes somriu i s'alegra: davant de la paraula algú ha dit prou, o sense, o qualsevol negació que hi escaigui.


Continua llegint...

 

Alerta!

Escrit per Peix - dimarts, 18 de setembre de 2012

Aaagh! Últimament no escric relats plens de bogeria extrema!
Això és un fracàs estrepitós.

Ecs.

I ara una cosa completament diferent:

Mort i sepultat davallà als inferns, però s'alegrà enormement veient que al nou món no hi havia internet. Veient que era del seu gust, ressuscità el tercer dia i li van regalar un mòbil amb tarifa de dades inclòs. Llavors, al cap d'uns dies va descobrir Google Translate i ho va ensenyar als seus amics i va dir: Aneu pel món a explicar-ho! Amb Google Translate no tindreu cap problema per l'idioma.

I per aquesta raó, Natanael, fill de Ptolomeu anomenat també Sant Bartomeu és patró a ciutats i pobles de Catalunya, com altres companys seus.

Fi


Continua llegint...

 

Comiat

Escrit per Peix - dimecres, 12 de setembre de 2012

Amb aquesta entrada nova vull anunciar un calorós i emotiu adéu a la meva ungla del dit gros del peu esquerra:


Nota: Va ser un cop dolorós, ai sí!

Continua llegint...

 

Dia D

Escrit per Peix - dilluns, 10 de setembre de 2012

Demà toca la proclamació de la Independència de Catalunya; val la pena anar a Barcelona a veure-la.

Aprofitem les hores que ens queden com a espanyols de la manera com més ens plagui.
(Jo em menjaré un kebab, que és turc o pakistanès depenent de l'establiment on vagi)

Demà passat aniré a treballar al matí, preocupat per buscar hora per anar a fer tots els canvis de papers per canviar Espanya per Catalunya. Però no em queden dies de lliure disposició. Oh vida miserable, qui em va portar a malgastar els dies de lliure disposició?

Em "convalidaran" el carnet de conduir? És que és un pal molt gran fer l'examen...

Continua llegint...

 

La tornada de les vacances

Escrit per Peix - dimarts, 4 de setembre de 2012

Només vull dir que durant l'agost he fet vacances en bloc, de manera que el bloc també s'ha trobat aturat durant un mes.

Sento haver tornat per fer-vos perdre el temps quan a fora al carrer hi ha vida real que enamora. Ara bé, si tu vols continuar llegint i no aprofitar cada instant amb la natura i amb amics i coneguts i gent per conèixer i amb tot allò palpable no virtual o el què sigui que és això de les dades electròniques, et pots quedar aquí i jo no em queixo. Només diré que si jo sóc estúpid de quedar-me tancat escrivint burrades amb el bon temps que fa a fora tu encara ets pitjor.

No has marxat encara?


Et dono tres salts de línia més perquè et puguis repensar
1
2
3
Val, ja t'ho faràs saps?

Davant de tal sentiment de indescriptible que els humans no podem sentir de les paraules i frases que ara es llegeixen, elles, totes, de manera individual i també col·lectiva, creuen que ha arribat el moment d'explicar com va ser el segon dia després del Big Bang de les paraules:

El segon dia

Entre els crits de joia d'algun borratxos que quedaven de la festa del dia anterior la persona de sexe desconegut que va pronunciar després de fer un gargot "Això és una lletra" va anar al fisioterapeuta per arreglar el mal de canell que li feia des de la nit passada per haver escrit milers d'autògrafs als fanàtics de la paraula escrita.

Tres carrers més avall, a la sala polivalent del centre cívic, una multitud es congregava per discutir sobre la revolució sociocultural que representava  l'escriptura. Uns cridaven a viva veu que l'escriptura era la perversió humana que destrossaria la societat, uns altres amb pancartes es manifestaven en silenci, fent notar que la seva posició era comunicar-se a partir de llavors en llengua escrita. Lògicament la discussió no anava enlloc i després de dues hores, uns van acabar afònics i els altres ja no tenien forces per aguantar les pancartes de manera que van tornar cap a casa lentament esgotats.

La persona de sexe desconegut que havia provocat tantes afonies i tant cruiximent de braços, no s'havia adonat de res ja que es trobava fent recuperació al fisioterapeuta. Caminava cap a casa seva després d'una intensa sessió que l'havia deixat amb més mal que abans i va passar com sempre per davant del centre cívic. Allà es va trobar la multitud que tornava a les seves cases respectives. En veure la persona, la multitud se li va tirar a sobre i un que encara tenia forces als braços, malgrat ja eren molt minses, li va esclafar al cap una pancarta, i un altre que encara tenia veu, va dir traient molt d'aire: -Ben fet!- I tota la multitud abraçada va marxar xiulant amb molta felicitat mentre deixaven enrere el cos inert de la persona de sexe desconegut.

Continua llegint...