Poesia

Llengua tallada davant la mar honesta és una imatge que no evoca a res. Potser algun poeta autoanomenat bo o algun il·luminat en podria fer uns versos obtenint un discurs esplèndid, suggeridor i eloqüent i no és el meu cas ni em puc creure que passi mai. Però jo, com a poeta del mató m'allibero de les cadenes de la vergonya causada per la ineptitud de les meves rimes i en faré un poema de merda:


Llengua tallada davant la mar honesta

Llengua tallada davant la mar honesta
cercant les passes d'un tonyiner,
vora la costa espero amb impaciència
el vaixell que em farà mariner.

Llengua tallada davant la mar honesta
resseguint la petita línia fina

del sublim tall, aigua i cel, a l'horitzó,

quan se'm caga a sobre una gavina.

Avisat estaves de la merda del poema.

Sóc el poeta del mató i res m'atura.

Pausa

[...]

Vaig obrir la porta. Una porta alta i força estreta. Pintada de blanc, sense cap mena de dibuix ni ornamentació. Ni tan sols un petit forat per a veure-hi des de l'altra banda. Només tenia un petit mànec vell que ballava tant que feia la sensació que en tocar-lo quedaria a les meves mans. Però malgrat feia anys que es trobava perillosament a punt de trencar-se tancant així la porta per sempre, ningú havia volgut posar-hi remei. I aquesta vegada tampoc es va trencar i vaig entrar a una sala. Una sala fosca que a mesura que llegia va anar prenent forma i color, un color groc càlid molt lluminós realment agradable. Era rectangular i immensa, amb un sostre molt alt, pintat amb figures humanes envoltades de llibres, algunes llegien, altres tenien una mirada serena cap a l'infinit. Les parets tenien llibres, aquests de veritat, tants i tants llibres que per poder-los agafar, hi havia tres pisos de passadissos d'una fusta clara que feien la volta a tota la sala. A la dreta tres gran finestrals que anaven des del terra al sostre il·luminaven amb majestuositat. Estava atapeïda de taules amb molta gent que caminava al seu voltant, portant papers i llibres d'una banda a l'altra sense fer soroll. Només se sentia una petita remor de les passes i del soroll de papers, que juntament a la mica d'escalfor, l'olor molt suau, imperceptible dels llibres vells i la llum et donaven una sensació de gran tranquil·litat. Justament era aquesta la idea principal de la sala. Donar tranquil·litat. No era una sala per llegir, ni tan sols podies passejar entremig de la gent i de les taules. Només podies entrar i tranquil·litzar-te uns minuts per després tornar a la vida real. Era el meu moment de pausa.

[...]

Diari

Dia 23: Em sembla que m'estic posant malalt després de 23 dies de travessia. Ara ja puc dir que la meva vida està fent un tomb que no hi ha manera de parar. Tinc la sensació que em llenço al buit.

A la llarga em faré abstemi. Cada dia em fan més por els efectes de l'alcohol. No em refereixo als que et fan perdre la noció del temps ni et desinhibeixen, em refereixo als que fan a la meva panxa.

Figures de plastilina

Últimament parlo més de política que no pas d'estupideses que em passen pel cap el qual són més interessants i divertides.

Si vols saber la raó continua llegint, sinó ves al carrer o millor encara, al camp, perquè et toqui l'aire i puguis gaudir de la vida a l'exterior, oh que maca que és, sí.



Estàs avisat.

La raó és: els polítics que fan veure que manen ens estan enviant missatges perquè parlem de política i la canviem Ells estan lligats de mans i peus per una gent que no coneixem però que tenen molt poder i per això ens envien missatges quan dormim que és pràcticament un 90% del dia, la resta del dia, som al lavabo fent les feines humanes naturals.

I ara una combinació clau per aconseguir més visites: Figures de plastilina. Estic segur que algun dia aquest post serà llegit per equivocació per moltes persones que amb la il·lusió han caigut al meu parany muahahaha. Sí, el riure de dolent es fa així. Tothom ho sap.


Muahahaha

Passos

Passos bàsics simplificats per treure un país del grup de l'Eurozona:

Pas 1: Deixar que aflorin tots els problemes interns
Pas 2: Treure tots els càrrecs que puguin tenir dins del grup
Pas 3: Fer veure que el grup dóna suport per exprimir tot el suc que quedi del país
Pas 4: Obrir la porta i per fer marxar "amablement"

Antesala de la gran crisi del sistema del segle XXI.

Cantó positiu: estem en un moment clau de la història. Aprofitem'ho i intentem fer alguna cosa per a sortir als llibres de text (electrònics segurament) que ensenyaran història a la generacions futures dels supervivents que quedin. Serem immortalitzats! Visca!

En un futur no gaire llunyà

Ètica i moral sobre l'anàlisi i l'estudi del funcionament del cos humà en la seva virtualització completa mitjançant grans centres de biologia computacional.

Enèsima proposta

Proposo muntar un estat independent o com es vulgui dir dins el propi estat ja que els fills de puta que manen no volen marxar.

Creem noves lleis, nova moneda, nova policia per defensar-nos d'aquests fills de puta.

Un cop ho tinguem tot organitzat, els detenim, els jutgem amb el nou sistema i els enviem a la presó aïllats de la resta.

Només demano una cosa: fora ideologies més que la d'acabar amb el sistema, fora a qualsevol que vulgui aconseguir qualsevol benefici en detriment del poble. Fora discriminacions per sexe, origen, cultura, formació...

El poble tenim la força.

Bon dia!

En aquesta entrada no diré res interessant. La raó? Va, no entrem ara en detalls ni ens posem a discutir si cal donar explicacions a tot el què fem, no diré res interessant i ja està, no fa falta anar més enllà.

M'he llevat fa relativament poc, vora dos quarts de vuit del vespre. Em sentia cansat i he dormit força estona. Això que ahir em posava a dormir d'hora, cap a les dues de la matinada; no hi havia gaires bars oberts i vaig tornar cap a casa. Com que a la tele no hi feien res de bo i l'ordinador tarda molta estona a engegar, em vaig posar al llit de seguida.
Els meus pares diuen que m'hauria d'haver llevat abans i que hauria pogut anar a treballar. S'han enfadat una mica, uns que en busquen treball i jo passo d'anar-hi. Què hi podia fer si estava dormint?
Ara sortiré una estona, perquè em toqui l'aire.

Adéu

El meu discurs

Saps què sóc jo?

- Sóc la teva enveja més pura, la teva frustració més intensa; sóc la teva ira, la teva angoixa; sóc la teva amargor; sóc tot el què representa l'èxit i sóc tot el teu fracàs. Sóc el que vols ser en el més profund dels teus somnis.


I tu...

- Ets la humiliació i la burla constant de tot i de tothom; ets la cara de fàstic de la gent quan et mira; ets la xusma que campa sense rumb, sense esma i sense res; ets tot el que odies, vomites i cagues; ets la marginació i l'oblit de la resta; ets brutícia.

Vacances

Si tens la sensació que portar el mòbil a sobre és una càrrega, que seure davant d'un ordinador, ja sigui de sobre taula o portàtil, et cansa i que llegir des d'una "tablet" o un lector electrònic una pèrdua de temps, necessites unes vacances tecnològiques.

Però ai las, just quan arriba aquest moment cada matí sec davant d'un ordinador durant hores, tu no hi ets i la manera que tinc per comunicar-me és pel mòbil i quan llegeixo agafo un lector electrònic que no pesa i que em fa perdre gran massa muscular perquè els totxos ja no són totxos sinó fitxers que m'ocupen tota la memòria del lector. Conclusió, aquesta necessitat de vacances tecnològiques les deixo pel mes que ve.

Ara bé, amb aquesta sensació que es transforma en necessitat el qual ha estat posposada al mes d'agost, s'hi suma una immensa voluntat de superació que tot just comença. Penso que arribat en aquest punt, poso punt i final, valgui la redundància, i ara mateix m'he posat content per haver dit "valgui la redundància". Això és un desastre i no va enllòc. Torno a començar.

Ara bé, amb aquesta sensació que es transforma en necessitat el qual ha estat posposada al mes d'agost, s'hi suma una immensa voluntat de superació que tot just comença.

En faria un diari. Diria això:

Dia 1: 3 de juliol de 2012. He començat la travessia, estic molt animat i el temps sembla que m'acompanyarà i estic segur que tot anirà bé.

Dia 2: 4 de juliol de 2012. Avui ha sigut realment el primer dia. Ha fet calor però suportable. A mitja tarda s'ha ennuvolat el cel i hi ha hagut alguns trons, la pluja per sort no ha fet acte de presencia. He pogut seguir el camí sense problemes.

Dia 3: 5 de juliol de 2012. Durant el matí no he parat i sembla que he avançat força. A la tarda ha vingut pluja i m'he trobat amb entrebancs inesperats pel camí el qual m'han fet recular una mica. Ja ho tenia mig previst per tant els meus ànims segueixen intactes. He sentit l'olor de la terra mullada.

Dia 4: