Poesia

Escrit per Peix - dilluns, 30 de juliol de 2012
Llengua tallada davant la mar honesta és una imatge que no evoca a res. Potser algun poeta autoanomenat bo o algun il·luminat en podria fer uns versos obtenint un discurs esplèndid, suggeridor i eloqüent i no és el meu cas ni em puc creure que passi mai. Però jo, com a poeta del mató m'allibero de les cadenes de la vergonya causada per la ineptitud de les meves rimes i en faré un poema de merda:


Llengua tallada davant la mar honesta

Llengua tallada davant la mar honesta
cercant les passes d'un tonyiner,
vora la costa espero amb impaciència
el vaixell que em farà mariner.

Llengua tallada davant la mar honesta
resseguint la petita línia fina
del sublim tall, aigua i cel, a l'horitzó,
quan se'm caga a sobre una gavina.




Avisat estaves de la merda del poema.
Sóc el poeta del mató i res m'atura.
 

2 comentaris.

  1. Gerònima - 30 de juliol de 2012 a les 15:04
    Doncs mira! m'agrada el teu poema de merda!
    :)
  2. Peix - 31 de juliol de 2012 a les 13:21
    Gerònima, no val a dir que t'agrada una cosa com ara un poema fet amb la màxima expressió del meu intel·lecte perquè jo, poeta del mató, no em senti frustrat i desanimat a continuar la meva tasca titànica de fer poemes dolents amb alt contingut rebutjable.

    Malgrat tot, estic emocionat... Gràcies!

Alguna cosa a comentar?