La curiosa marioneta caminava no sap com. Una passa darrere una altre la portaven per un camí molt curt que havia de fer i desfer massa sovint.
La curiosa marioneta ballava no sap com. Li marcaven uns passos de "tango", "bolero" o "cha-cha-chá" i de tantes voltes es marejava constantment.
La curiosa marioneta saltava no sap com. Els fils que l'estiraven l'empenyien ben amunt fins que els peus deixaven de tocar el terra per deixar-la caure just després.
La curiosa marioneta no sap com de cop i volta es va adonar de la situació i tenint el coneixement que les marionetes sense un titellaire no tenen vida va deixar-se endur per passes, balls i salts mentre de lluny veia un públic que reia i aplaudia sense parar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada