Història d'una superació

Escrit per Peix - dimarts, 27 de març de 2012
Aquesta història no fa plorar ni fa pensar sobre la força de voluntat. De fet no pretén res de res, ni tan sols fer reflexionar sobre si és millor fer una excursió pels voltants del teu poble o estar llegint aquestes línies. Per tant no t'ho preguntis. Ja saps la resposta.

Una dia el Bertran, va sortir a córrer i va fer 5 quilòmetres. L'endemà en va fer 6; s'havia superat.


I què ens porta aquesta història? Doncs ben senzill, si vols superar-te pots! El Bertran es volia superar, i ho va aconseguir. Superà amb èxit. El què? Un repte que era córrer més longitud. Quan? Un dia. Com? Em sembla que corrents. Perquè? No podem saber el perquè de tot o si podem, el volem saber? Ho volem saber tot? Volem viure en la ignorància que ens dóna un refugi d'innocència o volem conèixer la realitat del món que ens envolta?

Com qualsevol altre senyor de 50 anys que vol seguir lluint una cara ferma, en una clínica d'estètica, el Bertran s'operà perquè es veia lleig? Això no ho sabem ni ens importa.

I fins aquí aquesta merda tan gran. Ho sento, no donaré més explicacions.

Nota: Mi.
 

3 comentaris.

  1. Gerònima - 27 de març de 2012 a les 21:47
    Volem conèixer la realitat del món que ens envolta. Per suposat que sí!
    I no es diu merda!!! :)
  2. Peix - 28 de març de 2012 a les 10:51
    Tens raó, si estem desinformats, som esclaus.

    I perdona per les paraules mal sonants. M'he rentat les mans amb aigua i sabó!
  3. Gerònima - 29 de març de 2012 a les 0:23
    :)
    Així m'agrada!
    ja ja ja!

Alguna cosa a comentar?