Qüestió de mobilitat

Escrit per Peix - dijous, 16 de febrer de 2012
Vaig ser dels últims en tenir mòbil, però això ningú ho recorda. No el necessitava per a res. Però va arribar un dia que la pressió social i les ganes imposades per sentir-me falsament alliberat van fer que demanés un telèfon mòbil.
Llavors vaig agafar una dèria pels mòbils que va augmentar fins a un punt malaltís el qual feia que volgués tenir sempre l'última tecnologia. Era vist per tots el més avançat, el més modern i també el més malalt. I això quin sentit té?
Vaig començar a deixar aquesta obsessió i mica en mica m'he anat oblidant bastant d'entrar a les grans xarxes socials i he començat a fer un ús simple i raonat a la meva manera del telèfon mòbil.
El resultat de moment no el puc valorar. Per la part negativa el preu a pagar és força elevat davant la societat actual: segurament em perdo bona part del què passa al món virtual i he deixat de tenir grans converses amb gent que realment m'importa. Que les podria tenir igualment? Sí, però no ho estic fent i ho he de recuperar. Però per la part favorable he deixat de tenir la necessitat d'empassar-me tota la informació que em passa pel davant deixant només la informació que crec que és rellevant. Ara ja no perdo hores voltant sense sentit només per saciar l'afany de recaptar informació que després oblidava per massa saturació de dades. La veritat no sé si sóc més feliç o no en aquest sentit, però ara tinc més temps per llegir, mirar alguna sèrie de televisió, passar més hores fora de casa més o menys abrigat, mirar el cel i les estrelles...

Tot i això la meva obsessió segurament no em deixarà mai, i ara tinc un mòbil molt gran i prim i lleuger i amb totes les possibilitats que vulguis. En fi, una porta oberta al món i a tothom. Segurament l'utilitzo molt diferent a la majoria de persones però ara això ja no ve al cas.
 

0 comentaris.

Alguna cosa a comentar?