dimarts, 10 de gener del 2012


Estaven indefensos i els vaig donar protecció.
No tenien roba i els vaig oferir tota la que portava a sobre.
Es morien de gana i set i vaig deixar de menjar i beure per donar-los-ho tot.

I el dia que vaig voler marxar em van anomenar covard, pobre i egoista mentre m'apallissven fins a deixar-me moribund.

2 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

Ostres, m’has recordat la història d’un poble que li passa gairebé el mateix. Per això et pregunto, al final va poder marxar??

Peix ha dit...

Això depèn de la força de voluntat.
Tant de bo...

Creative Commons License